Troballes casuals (I): Sebimuker i Arensnufis

Fa falta estar molt avorrit per dedicar-se a mirar articles de la Viquipèdia triats a l'atzar, i així he estat jo els darrers moments, potser no per avorriment, sinó per no voler pensar ni fer res útil, i és així com he descobert Sebimuker, antic déu de Núbia, i llegint el curt article sobre Sebimuker trobe el següent: "fou un déu de Núbia, company d'Arensnufis". I això ja són paraules majors... Arensnufis!... ¿Pot un nom evocar de millor manera les calentes arenes del desert de Núbia, o el murmuri del vent espargint-se entre flors de pedra? A tot açò: ¿a què es dedicaven estos dos joves déus? ¿Quin bestiar pasturaven, quin eco de quines veus de quins déus, amics o hostils, buscaven en terres tan remotes?... Sebimuker i Arensnufis, amics per sempre, companys en el dur treball de ser divins... ¿No mereixen algun poema èpic, una ègloga, un panegíric, un colossal drama?

.

2 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Hale, pues! A escriure-lo! Ànim!

Tadeus ha dit...

Gràcies pels ànims, Jesús, però la veritat és que estic en una època de bastant inacció literària. Només escric textos curtets.