Posant música índia

Fa uns quants anys, vaig oferir un parell de sessions de música indo-pakistaní en el pub d'uns amics. El meu nom artístic, creat per a l'ocasió, era DJ Ramayana. Jo no havia fet mai de disc-jockey i tenia importants mancances tècniques a l'hora de combinar una cançó amb la següent, però l'experiència va ser grata, almenys per a mi i per a alguns dels presents, que van escoltar amb interés els temes. També és veritat que hi ha altres que no m'ho perdonaran mai, en especial els que estaven allí per obligació, com a cambrers o cambreres, i hagueren de suportar les sessions de principi a fi...

Els temes que vaig punxar eren de tots els estils: bhangra, cançons de Bollywood, música sufí (Arbida Parveen, Nusrat Fateh Ali Khan), raga vocal, raga de sitar (Ravi Shankar, Anoushka Shankar), música folclòrica de diferents parts d'Índia i Pakistan, música de fusió (p.e. el célebre disc gravat per Ravi Shankar i Philip Glass), etc. i van crear un ambient difícil de definir. Un dels més sorpresos va ser el venedor habitual de flors, de nacionalitat pakistaní, que no podia creure el que escoltava!

Un dels temes que més vaig posar en aquelles sessions va ser Piya Re Piya Re, en interpretació del gran Ustad Nusrat Fateh Ali Khan. El tema té una melodia pegadissa, i una tornada que ens du a reflexions de tota mena: "piaré piaré"... La cançó inclou també un vers que sembla una frase en espanyol, detall que no va passar desapercebut als allà presents, que van proposar llur interpretació personal. Pareix que parle d'una "ensaladilla". Ací tenen un vídeo de la cançó, a vore què els sembla. Bromes apart, la cançó és una preciositat, i la veu de Nusrat un autèntic regal del cel:



Nota: en la foto de dalt apareixen alguns participants en un aplec de música bhangra celebrat en Birmingham, GB.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

ta molt bé la cançó :) no es fa una mica feixuga tota una sessió dedicada a aquesta música?

Tadeus ha dit...

La veritat és que sí. Les sessions van durar algunes hores, però si no recorde malament va arribar un moment en què vam tornar a la 'normalitat', amb la música habitual d'estos llocs. Entre altres coses perquè un sector del públic ho demanava...

En aquells temps jo estava molt imbuit per tot allò que fóra indi, i posar música d'aquelles latituds va ser per a mi una experiència molt satisfactòria. És d'agrair també la mentalitat oberta d'aquells amics meus que em van deixar dur a terme les sessions. I tot una mica en plan 'pensat i fet'.

Xavier Aliaga ha dit...

S'ha d'agrair l'esforç etnològic i tot això, per a mi tot este rotllo... Segur que és la manca de costum. I coincidisc amb Clidice: pobres criatures les de la sessió completa.

Tadeus ha dit...

No m'estranyaria que apareguera per ací algun dels 'damnificats'. Al temps...

Cul de sac ha dit...

NO COMMENT !!! (ensaladilla)

-vicepresident de l'associació de damnificats-