Primers versos en hitita

zaḥḥaiš

huitumarša ēšzi zaḥḥaišmis,
kui
šma marri
laḥḥiịalan austa?

(nota: traducció lliure a l'hitita del poema Der Kampf).

22 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Per qué no fa la traducció al català i aixina entendré el seus versos? Sí, ja sé que tradutore, traditore i tot això. Però almenys em podré fer una versió aprox. Gràcies.

Tadeus ha dit...

El poema està inicialment fet en alemany: em va vindre al cap en eixa llengua (l'altre dia, mentre tornava a casa en cotxe) i així el vaig publicar al blog minuts després d'arribar. Vaig pensar també, com no, en la possibilitat d'oferir una traducció al valencià, però això em provocava algun important problema d'ordre estètic o narratiu que després comentaré. De moment, una possible traducció:

"La lluita"

La vida és la meua lluita.
Però, qui ha vist
a la llum del dia
a la llum del sol
al lluitador?

El problema està en el verb, "ha vist", que en alemany seria "hat gesehen". Si es fixen una mica, voran que el verb alemany està separat. Primer apareix "hat" i cal esperar fins al final per a trobar la segona part, "gesehen". Eixe és l'ordre normal en la sintaxi alemanya. Es com si en comptes de "He llegit un llibre" diguérem "He un llibre llegit" (en alemany: "Ich habe ein Buch gelesen"). Si traduïsc els versos al valencià, o a altres llengües com ara el francés o l'anglés, es perd eixe matís. En el poema original les paraules, les imatges, queden una mica en suspens en espera del verb. Quan vaig pensar en el poema tenia en ment eixa disposició de les paraules, d'ahí la gran dificultat de traduir.

Alietes el del Corralot ha dit...

Jugue l'hipèrtabon en català. Pot ser molt arriscat i molt bonic. El poema m'agrada molt.

Tadeus ha dit...

Celebre que t'agrade. Em resulta difícil trobar una manera de traduir el poema al valencià/català sense que quede una mica barroc, com els versos de Góngora. S'accepten propostes... Per altra banda, no m'agrada gens posar-me en la pell del traductor.

Dinio ha dit...

La lluita és la meu vida
Però, qui ha vist
a la foscor de la nit
a la foscor de la lluna
al vividor?

Tadeus ha dit...

Això sí que és una traducció lliure... La cosa promet.

Lliureversador ha dit...

La vida són quatre lletres.
La lluita en son cinc.
Mentre em vist,
m’ho pense
i, mentre m’ho pense,
t’escric estes noranta sis.

Eduard Peusek ha dit...

Un dubte:

¿El títol del post significa la inexistència prèvia de versos en hittita i significa, per tant, que vosté és el primer poeta hittita?

Tadeus ha dit...

Bona pregunta. Encara em queda un llarg camí per poder considerar-me 'poeta hitita', i es tracta d'un camí que possiblement no recorreré. Entre altres coses perquè l'hitita, en realitat, s'escrivia en caràcters cuneiforms...

Dels hitites ens han arribat alguns himnes i oracions gravats en tabletes d'argila.
Ara bé, escriure en hitita amb transcripció aproximada a l'alfabet romà no és massa difícil. L'hitita és una llengua indoeuropea, i això vol dir que amb un bon diccionari, una gramàtica i uns coneixements previs de conjugació i declinació de llengües com el llatí o el grec es pot intentar fer alguna cosa.

Eduard Peusek ha dit...

L'escriptura cuneiforme és la forma més pura d'expressió poètica. No s'ha fet poesia des que es va deixar l'escriptura cuneiforme. És una llàstima que no vullga fer petjades pel camí dels hittites. La sensibilitat i profunditat que vosté aconsegueix a zaḥḥaiš no l'aconsegueix amb la versió alemanya de "Der Kampf". I és una llàstima, també, que els que ens sentim hittites de soca-rel ens tingam que conformar amb les antigues tabletes d'argila quan podriem degustar versos en tabletes de xocolate.

Faça el favor de pensar-se ben bé les seues decisions a este respecte, els hittites li ho agrairíem profundament.

Tadeus ha dit...

Veig que la cosa comença a estar madura i que podem fer el següent pas: llançar el Penjoll Hitita.

I, ja posats, organitzar un viatge iniciàtic a Anatòlia, per poder visitar, entre altre, les ruines de Boğazköy, l'antiga Hattusa, és a dir... el nostre cap i casal!

Eduard Peusek ha dit...

Per mi endavant. Ara falta el més difícil: que vosté es done d'alta com autor, això sí autor hittita o, millor encara, pseudo-hittita.

Tadeus ha dit...

Tot té un preu, senyor Peu.

A més, no sé si el projecte de revitalitzar allò hitita és molt viable. En els últims 3.000 anys la llengua hitita ja no és el que era: una llengua 'viva'.

Eduard Peusek ha dit...

Va a ser un problema 3000 anys amunt o avall. Què serà del català d'ací 3000 anys? I el castellà o l'anglés, què?

A més probablement d'ací 3000 anys es descobreix vida intel·ligent en altres planetes i qui ens pot assegurar que no parlen en hittita?

Realment, l'únic problema que li veig jo a la revitalització de l'hittita és el següent: vosté utilitza la variant simple (aquella que no duplica la "t" intervocàlica) mentre jo utilitze la variant reiterativa (la que duplica la "t" intervocàlica). M'imagine que açò podria acabara de la mateixa manera que el català/valencià i l'Institut d'Estudis Catalans / Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per tant, millor ho deixem estar. Igual seria més interessant revitalitzar la religió hittita...

Tadeus ha dit...

Sr Peu, té vosté raó. Si continuem per la vessant lingüística acabarem parlant de les suposades (i per a mi falses) laringals indoeuropees, i això sí que seria una discussió tonta!

Ara bé, pel que fa a les experiències 'religioses' en l'esfera-blog crec que millor no parlar. ¿No serà vosté un avatar del recordat Superflipo?

Eduard Peusek ha dit...

Veu com mai es mor del tot.

Un preg: podria ficar el títol que encapçala el seu webloc en hittita?

Tadeus ha dit...

Dit i fet.

Eduard Peusek ha dit...

Què bé queda! Moltes gràcies.

Tadeus ha dit...

Com a curiositat, esta preciosa pàgina web que resumeix de manera simple i amena el sistema d'escriptura de l'hitita:

http://www.ancientscripts.com/hittite.html

Tadeus ha dit...

El títol del blog ha estat uns dies en hitita, a petició de Peusek, però ara torna a estar en la versió anterior, en valencià/català: "Petits escrits".

De tota manera, vull deixar constància ací del títol en hitita, que quedava prou xulo:

amiịanteeš ḫatriịeššari

Alietes el del Corralot ha dit...

La vida és la meua lluita.
Però, qui ha-
a la llum del dia
a la llum del sol-
el lluitador vist?

Tadeus ha dit...

Bon intent de traducció, però sona estrany en valencià. Podríem transportar el "ha" al final i incorporar un altre element que equilibre la cosa, per exemple una repetició el "qui":

Però qui,
a la llum del dia,
qui,
a la llum del sol,
ha vist al que lluita?

Les possibilitats de re-elaboració són moltes.

No perdem de vista, de pas, l'original que vaig compondre en alemnay:

Der Kampf

Das Leben ist mein Kampf
Aber wer hat
Im Tageslicht
Im Sonnenlicht
Den Kämpfer gesehen?