Ja estem en una altra dimensió

És estiu.

Persones que són com les d'abans trauen al carrer cadires de boga i xerren,
com abans.

Sóc testimoni de tot això en el meu veïnat de colps de lluna
plena,
al fons el mar.
.

6 comentaris:

EROs Ramatxoto ha dit...

I la gent es pregunta:
hi haurà festivitat de la sidra?

Xavier Aliaga ha dit...

Caldria això, de fet, recuperar els ritmes d'abans que ens enganyaren miserablement amb la cultura audiovisual de la velocitat. Qui sap.

Clidice ha dit...

no trobo a faltar l'abans, el recordo amb carinyo però prefereixo estimar l'ara i seguir conscient d'estar viva. De tota manera és un text (poema?) evocador :)

Tadeus ha dit...

Eros: el dia de la sidra arribarà; l'altre dia vaig vore el gatet.

Xavi, Clídice: més que evocar o proposar, el que faig és descriure el que veig davant meu. Visc en un barri on es barreja allò modern (p.e. l'edifici on jo visc) amb habitatges i formes de vida més tradicionals. M'encanten els contrastos.

Alietes el del Corralot ha dit...

Parafrasejant Xavi Aliaga:
"Caldria això, de fet, recuperar els rites d'abans..."
Ja sé que es diu ritus, però és igual.

La imatge és bonica, però per qué "xerren" i no "xarren"?

Per qué no un punt després de "plena"?

Tadeus ha dit...

Sr Alietes, com ve vosté últimament...

Pel que fa a ritus, he vist en l'Alcover que també dóna 'rite' com a possible variant menor. Però és que és fàcil liar-se amb els cults/cultes, els mites i els ritus.

Dins de la meua parla o la meua escriptura conserve alguns girs de la meua època catalana (no en va vaig viure allà prop de huit anys). Pose 'xerren' i podria posar 'xarren'. Igual vaig i ho canvie. ¿Per què no?

¿Un punt darrere de "plena"? El més curiós és el següent: es tracta inicialment de tres versos separats, però les possibilitats tècniques de blogger m'han impedit disposar-ho bé. És a dir, darrere de 'lluna' vindria un nou vers, i el mateix darrere de 'plena'. Així ho vaig escriure anit en un trosset de paper.

Com deia Clídice, no està clar si açò és un poema o una altra cosa. Escrivint-lo, em semblava que la cosa donava per a més, però tenia la sensació que convertir-lo en un text més llarg, o més reconeixible com a 'poema', li faria perdre molta de la seua gràcia.