Habeo domum

El cel és el mateix
i també ho és la lluna.
Ara, però,
solquen els núvols avions rectilinis.

Tendresa en la tundra,
illot de ferro.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

felicitats per l'estrena :) per cert que em vaig descuidar de mirar la lluna de València, o sigui que encara em mantinc en la ignorància del perquè de la dita, serà que sempre estic a la lluna de València.

Tadeus ha dit...

La lluna (i el cel) de València és el secret millor guardat. Només es pot apreciar in situ.

Xavier Aliaga ha dit...

Sí senyor! Un poema inaugural! Ara hauríem de fer la inauguració com cal, amb sidra (promet no fumar)

Tadeus ha dit...

L'altre dia em vaig comprar una llibreteta per anar apuntant les coses del pis (medicions, pressupostos, compres, ...), però l'estic utilitzant també per a escriure poemes. Vida pràctica i vida artística.

Cul de sac ha dit...

Volem una sèrie de poemes amb métrica en m2.

(ho sent, m'ha eixit la vena professional)

Tadeus ha dit...

Sr Cul de Sac, el que està proposant vosté semble un nou gènere literari: la poesia immobiliària!

En tot el temps que he passat mirant pisos i parlant amb immobiliàries, etc., he tingut ocasió de fruir de tota mena de metàfores i altres recursos estilístics. Per exemple, quan diuen allò de "piso con muchas posibilidades" o "el piso sólo necesita una actualización".