El mal del ímpetu

De vegades veig un programa del Canal 33 anomenat L'Hora del Lector, on tota una galeria de personatges de la fauna literària (crítics, autors i alguna que altra rara avis) fan allò que més els agrada: parlar de llibres. Alguns dels tertulians habituals són força divertits, com ara Víctor Amela (foto), saben crear un clima propici per a l'esbarjo literari.

Per cert, veig TV3 i C33 a través d'Ono, que si no de què.

En el darrer programa parlaven, entre altres, d'una breu novela del gran Ivan Goncharov titulada El mal del ímpetu (Minúscula, 2010). Escrita als anys 1830, El mal del ímpetu ens parla de l'acció i de la inacció, i es centra en una qüestió que em toca de prop: la dèria de fer passejades pel camp i de voler estar en contacte amb la natura. Tema estrany per a un exquisit opuscle que invita a seguir llegint obres de Goncharov, com ara el seu clàssic Oblómov.

Escriure noveles és un art però també ho és publicar-les. L'editorial Minúscula porta uns anys construint un catàleg primorós que inclou textos una mica fora d'ona, o, segons com es mire, rareses que caldria molt bé llegir. L'art editorial consisteix en no deixar en l'oblit determinades obres. Em va posar sobre la pista de Minúscula l'escriptor Toni Cucarella, que me'n parlava meravelles tot recomanant-me alguna lectura. Va ser fa un parell de setmanes amb motiu del lliurament de premis del Penjoll, i només per això ja va valer la pena anar-hi. Meditació, contemplació, ponderació, dubte: aquell dissabte va ser per a mi, guiat per núvols, una jornada de cansament i encanteri. Algun dia descriuré la petita odissea. Mentrestant, vaig llegint Gógol i Goncharov.