Doncs mira per on, entre els meus records literaris més estimats hi ha almenys dos relats breus que parlen de gossos.El primer es titula O crime do professor de matematica, i és obra de l'escriptora brasilera d'origen ucrainés Clarice Lispector. El conte, que forma part del llibre Laços de família (fàcilment trobable en castellà o català), narra la següent acció: un professor de matemàtiques porta en el cotxe el cadàver d'un gos que ha de soterrar en algun lloc. Els que han llegit algun relat de Lispector saben que no hi ha paraules per a descriure'ls, ni pense trobar-les. Benvinguts a l'univers Lispector.
Més recentment, he llegit un relat anomenat Nimrod, que ens narra una escena en la qual un gosset apareix, o és vist, o és rebut, en la cuina d'una casa. Una petita joia literària d'a penes sis pàgines. El seu autor és el polonés Bruno Schulz, que le va incloure en un recull anomenat Les botigues de color canyella (1934). Narracions enigmàtiques, escrites amb prosa pictòrica i onírica. No tardaré molt en dedicar-li un post a eixe gran desconegut, Bruno Schulz.
4 comentaris:
Nimrod també és el nom del, per a mi, segon millor disc dels Green Day (quan estos feien discos interessants). El seu disc mes lent i amb millors melodies.
I a mi que, com deia Alfred Polgar en "La vida en minúscula" cada vegada m'agraden mes els relats curts i veig mes insubstancials les històries llargues.
Nota aclaridora que no aclarix res per la seua evidència: Queda clar que el millor disc dels Green Day és el Dookie.
Mmmm... no sé jo si m'agraden molt els Green Day. En la meua opinió potser influeix el fet que l'estil musical i estètica dels Green Day han sigut imitats per gran quantitat de grups infames, de rollo punk-adolescent ultracomercial. De rebot, mirant als Green Day, la cosa fa fredor. No me'ls trague, directamnent.
Nimrod és un personatge bíblic, o més bé un personatge mesopotàmic recollit en la Bíbila, com tants altres. Una llegenda fabricada a posteriori l'identifica com l'home que va manar construir la Torre de Babel... Això sí que eren bambolles immobiliàries, i no el que hem tingut en els darrers temps!
Dir, a més, que anomenar un gos com a Nimrod és propi d'una llar jueva, com la del propi Bruno Schulz.
En efecte, els Green Day ni van ser ni són uns grans innovadors. No han fet cap aportació a la música destacable per la seua originalitat. Però al seu dia, dos o tres discos, sonaven frescos i com molt bé diu, no excessivament comerç-adoles-punk. Per a mi són un bon record de post-adolescència i poca cosa mes. No ocupen cap pedestal en la meua caixa dels gustos.
Això del rotllo mesopotàmic i babilònic ho coneixia, i els planols de la fonamentació de la torre de Babel també (deformació professional). Sabata i riostra correguda amb murs pantalla armats i electosoldats per al pàrquing del centre comercial.
El que si ha provocat la seua entrada és una curiositat creixent pel tal Bruno. Alimentarem la flama i anirem informant, moltes gràcies.
Completament d'acord amb l'apreciació sobre els Green Day.
Publica un comentari a l'entrada