En mig de l'estiu.

Estic sent fidel a la llista de lectures que em vaig proposar per a l'estiu i, el que és més inusual, estic acabant cada lectura que comence, p.e.:

Le Rouge et le Noir, novela publicada en 1830 per Stendhal. 600 pàgines. Se'ns narren les vicissituds vitals, morals i amoroses del seu principal protagonista, Julien Sorel. És també un testimoni d'una època, la de la França postnapoleónica.

The Corrections, novela publicada en 2001 per Jonathan Franzen. 600 pàgines. Se'ns narren les vicissitud vitals, morals i amoroses dels seus protagonistes, els membres de la família Lambert. És també un testimoni d'una època, la dels EEUU de principis del segle XXI.

En tots dos casos, literatura de gran volada, més allà d'arguments i anècdotes.

Per circumstàncies personals estic dedicant més temps del que voldria a la lectura. Continuant amb la llista, estic ara amb Sobre héroes y tumbas, novela que volia haver llegit fa molts anys i que ara, sense aquell estusiasme per la literatura hispanoamericana, i a pesar dels anys passats, trobe encara fascinant.

A més, m'atreviria a afegir dos llibre més a la ja llarga llista. Apuntem:
- A Handful of Dust, d'Evelyn Waugh. (animat per aquest article del Guardian).
- Habladles de batallas, de reyes y elefantes, de Mathias Enard. (una lectura lleugera, de camp i platja).

6 comentaris:

MJ ha dit...

Sr.Tadeus, pense que ultimament no esta voste massa inspirat. Pero ara que te mes temps lliure podria continuar amb la historia del senyor Bruno ja que aquesta sembla fascinant.

Tadeus ha dit...

Té raó, estimat (o estimada) MJ, potser no estic molt inspirat, almenys per a escriure. La meua inspiració actual és més contemplativa: em du a llegir, a vore películes. Una de les lectures pendents és "El sanatori de la clepsidra", del gran Bruno Schulz. Estan pendents també dos entregues més sobre Bruno: la que parlarà de la seua vida i obra, i la que parlarà de Bruno després de mort.

Sóc un entusiasta dels títols i dels noms ben trobats. "El sanatori de la clepsidra" és el millor títol. A més, com he descobert llegint "Les botigues de color canyella", la clepsidra té fins i tot el seu simbolisme en l'univers de Bruno Schulz. ¿Hem llegit alguna vegada un llibre a causa del títol? En conec un que es diu "Cuando la noche obliga"... ¿No fa goig llegir-lo? Hi havia un grup pop canadenc que es deia 'The Payolas'. Són dolents a matar però el seu nom em va dur a buscar-los per la xarxa. Després tenim els "Ornamento y delito", grup madrileny. En la mateixa ona dostoievskiana, Jonathan Franzen inventava un possible títol de novela en "The Corrections", posant-lo en boca d'un dels protagonistes: "Crime and Punishment and Rock'n'Roll". ¿Per què dic tot açò? No ho sé. Són moltes les coses que ens poden dur a triar un llibre i el títol també compta.

MJ ha dit...

Pense, sr. Tadeus, que moltes vegades els titols de totes les coses son els que ens porten a consumir-les. El titol es com l'envoltori, si ens atrau l'agafem si no el refusem. Els titols de les obres del sr. Schulz son encisadors, pero no se com sera el contingut, no he tingut el plaer de llegir-les. En quant a l'obra "Cuando la noche obliga..." Donen ganes de llegir-la. Pot parlar-ne un poc mes sobre el seu contingut?

Tadeus ha dit...

No he llegit "Cuando la noche obliga" però potser algun dia em passe per una biblioteca per fullejar les primeres pàgines. És obra d'un novelista anomenat Montero Glez, del qual no sé quasi res.

Tampoc sé molt bé quan llegiré "El sanatori de la clepsidra". ¿Demà, d'ací deu anys? Ja li arribarà el seu moment. Quan acabe el de Sábato, crec, començaré el d'Enard.

Anònim ha dit...

ei, seguiré el teu blog. em sembla que trobaré perles! ja he apuntat en el cap alguns autors que nomenes gràcies!

coralet

Tadeus ha dit...

És grat vore que el nombre de lectors del blog augmenta. Benivnguda!

El llibre d'Enard m'ha sorprés gratament. Pel tipus d'història m'esperava un producte més de caire comercial i el que m'he trobat és una prosa d'allò més refinada. Caldrà seguir Mathias Enard.

Del llibre d'Evelyn Waugh no he passat de la pàgina cinc. No tinc el cos per a històries de la burgesia anglesa dels anys trenta. Amb la magistral "Brideshead Revisited", del mateix Waugh, crec que tinc el 'cupo' complet, de moment.