Vida i mort de Bruno Schulz (I): la seua mort

Era l'any 1942 i les forces del Tercer Reich s'havien estés per quasi tot Europa com una fulgurant taca d'oli. En el front de l'est havien ocupat Polònia i Ucraïna, on, entre altres coses, van posar en pràctica la política antisemita del règim en la seua forma més criminal i espantosa. Els Einsatzgruppe ("grups d'acció") de les SS anaven de poble en poble exterminant els jueus que hi trobaven o deportant-los a infames ghettos en les ciutats, tal com va quedar reflectit amb tot detall en diaris i cartes que encara es conserven d'alguns dels seus membres. S'ha de dir, per altra banda, que en molts casos les forces dels SS-Einsatzgruppen comptaven amb la connivència i colaboració de gran part de la població local, fortament antisemita.

Centrem-nos ara en dos personatges: Karl Günther i Felix Landau.

Karl Günther era oficial de la Gestapo i estava destinat en la ciutat de Drohobych, actualment en Ucraïna. Entre les seues activitats estava la de gestionar la vida i la mort dels jueus que s'amuntegaven a la ciutat. Com altres alts càrrecs nazis, tenia a la seua disposició uns quants jueus que utilitzava com a esclaus per a determinades feines. Per exemple, en tenia un que era el seu dentista particular.

Felix Landau (foto de l'esquerra) era també oficial de la Gestapo a Drohobych, i com el seu colega Günther, tenia al seu servei una colla de jueus. Landau era un criminal amic de les arts, i li va encomanar a Bruno Schulz, reconegut ilustrador i escriptor jueu, que li pintara uns murals a sa casa. Els murals, que es conserven encara parcialment, representaven escenes dels contes dels germans Grimm.

Un dia de novembre de 1942, Felix Landau va sortir amb uns companys pels carrers de Drohobych amb la intenció de passar una estona disparant aleatòriament als jueus que s'anaven trobant pel carrer, un entreteniment habitual entre els oficials de la Gestapo. Un dels jueus assassinats en aquella ocasió va ser el dentista de Karl Günther. En represàlia per aquesta acció, Günther va assassinar a trets, en ple carrer, al pintor protegit de Landau. Així es com va morir Bruno Schulz, una de les figures més importants de la literatura en polonés de tots els temps.

3 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Davit del carré Blanc ha dit...

Gràcies per aquesta ressenya biogràfica sobre Schulz.
Per casualitat vaig comprar fa set o huit anys "El sanatorio de la clepsidra", en l'edició de Maldoror que fa servir la traducció al castellà l'editorial Barral, de 1976, que mai no va arribar a editar-se per distints problemes. No coneixia en absolut el tal Schulz, però el títol em va cridar molt l'atenció. La lectura em va encisar i, un cop més, vaig tornar a pensar el poc que coneguem sobre el que es fa a l'Europa Central i Est.
Esperaré amb ganes la següent entrega d'aquesta ressenya.

Tadeus ha dit...

Sí, Bruno Schulz dóna per a molt, sobre tot per la seua qualitat literària. Continuaré publicant entrades sobre ell.

Desconeixia l'existència de la traducció al castellà que menciones. Jo estic llegint la de Quaderns Crema en català. He de dir, per cert, que la traducció no m'agrada gens. Està feta amb un llenguatge rebuscadíssim, que francament em costa d'entendre. Per exemple, en la pàgina 50 trobe, en l'espai d'unes línies, el següent vocabulari: "requincalla", "paper crespat", "manyocs", "xerriqueig", "toixesa". ¿Què és tot això? Sense dubte, em costaria moltíssim menys entendre una traducció a l'anglés, i francament estic plantejant-me comprar-me'n una. Només em queda un dubte: ¿volia la traductora, d'alguna manera, reproduir l'estil del text original? ¿O volia, simplement, lluir-se com a escriptora frustrada? No ho sé, la veritat. Però vaja, quan em toca llegir textos de catalanitat tan profunda la cosa em resulta farragosa,