Patrick Modiano: llegir o no llegir

M'he llegit la novela La ronde de nuit, de Patrick Modiano, pensant que seria una bona manera d'introduir-me en el món literari d'aquest autor francés, i el resultat és que no sé si tinc ganes de continuar l'experiència. S'ha de dir que La ronde de nuit és una obra que l'autor va publicar quan tenia només 24 anys, en 1969. En termes novelístics, en plena infantesa. ¿Es pot jutjar un autor per allò que va escriure sent tan jove? No sé. Es tracta d'una novela on hi ha una clara voluntat d'experimentació. Al cap i a la fi, segons he llegit després, Modiano va comptar amb l'amistat i els consells literaris de Raymond Queneau, l'autor dels cèlebres Exercices de style. Per altra banda, el tema de La ronde de nuit em recorda a algunes películes de la Nouvelle Vague, com aquelles de Godard en què es retraten els baixos fons de la societat francesa. En la novela de Modiano desfilen persontages sense escrúpols, vividors, traïdors; hi ha també una mena de conflicte interior en l'ànima d'un dels personatges, molt en la manera de Crim i Càstig o com en Bande à part o A bout de souffle. Però vaja, en el cas de Modiano tot queda una mica a mitges: personatges desdibuixats, acció desdibuixada, pretensions experimentals descafeinades.

¿Tornaré a llegir a aquest autor? La resposta és no. La cosa podria canviar només si algú, no sé qui, em recomanara alguna de les noveles de Modiano vivament i expressiva.

5 comentaris:

Segona volta ha dit...

jo el tenia en la llista pendent, a modiano, perquè a L'hora del lector el recomanaren molt.. ara que dius açò...

Tadeus ha dit...

També recomanaren molt Julien Gracq, un autor francés que tampoc em va fer el pes. No sé, em fie més de les recomanacions que em fan en persona.

Siga com siga, l'Hora del Lector és realment un fenomenal programa literari. Una rara avis que cal fruir mentre dure.

Segona volta ha dit...

ui, jo des que tallaren tv3 no el seguisc... i a més, crec que li agafí mania al presentador, veges tu...

coralet

Tadeus ha dit...

A mi m'agrada molt el presentador, Emili Manzano. Entre altres coses, té la virtut d'envoltar-se de colaboradors que aporten coses interessants, i que fins i tot fan una mica l'espectacle, con Víctor Amela.

Per cert, el programa es pot vore íntegre per internet. Jo tinc l'enllaç a la llista de blogs: http://blogs.tv3.cat/lhoradellector.php

Si comparem "L'Hora del lector" amb el que s'ofereix en altres cadenes autonòmiques, com per exemple el fluixet programa cultural de Punt-2 conduit per Ricardo Bellveser o els impresentables exercicis d'idolatria perpetrats per Sánchez Dragó en Telemadrid, ens trobem amb una dura realitat: menos mal que nos queda TV3. Encara que siga per Internet, o per Ono.

Tadeus ha dit...

Parlant de Ricardo Bellveser, personatge afí al règim, sembla que la crisi no va amb ell: http://www.levante-emv.com/cultura/2011/02/08/bellveser-cobra-retribuciones-cuatro-organismos-publicos-valencianos/780881.html