Amélie Nothomb

Encara som a l'estiu i jo continue amb la meua llista de lectures. L'última en caure ha sigut Les Catilinaires, novela de l'autora belga Amélie Nothomb. He de dir que ha sigut del millor que he llegit darrerament. Nothomb escriu amb una prosa precisa, poc donada a les floritures. Vegem per exemple com descriu en dues pinzellades un dia de primavera:

"Il faisait splendide, ce jour-là: c'était un début d'avril comme on les décrit dans les manuels scolaires, avec des fleurs légères comme des héroïnes de Maeterlinck".

El to de la novela és seriós, profund, però està salpicat de moments que produeixen un franc riure. L'argument de Les Catilinaires no és nou: un esdeveniment trenca la vida plàcida que portaven fins ara els protagonistes. La mestresa novelística d'Amelie Nothomb fa que aquest argument gire de maneres inesperades, i amb fluïdesa.

Fa uns anys vaig llegir una altra novela de Nothomb, titulada Cosmética del enemigo, aquesta vegada traduïda al castellà. Siga com siga, aquella lectura no em va deixar cap record. Potser estava pensant en altres coses mentre la llegia, o senzillament la història no va trobar en mi cap eco on poguera prendre alguna mena de sentit. Igual és culpa de la traducció: a vegades pense que un text traduit perd gran part de la seua ànima.

Per sort, els novelistes solen tenir un ampli repertori de noveles d'on poder anar assortint-se. En tinc dues de la Nothomb en la recàmera. Primer, un text escrit en forma d'obra de teatre que du per títol Les Combustibles. Després, la seua opera prima, Hygiène de l'assassin, una novela que va entrar com un bou (no sé si "Ratón") en el món literari francés quan va ser publicada en 1992. L'autora tenia llavors vint-i-cinc anys.

8 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

M'acabes de solucionar un dilema (o dos, si afegim el post de baix). Potser em llance a llegir-la en francés, el fragment que reprodueixes m'ha donat certa il·lusió al respecte.

Coralet ha dit...

hola, jo la vaig llegir als 17, la d'Estupors i tremolors, crec... i després em comprí tres llibres d'ella de colp. tots traduïts al català. però ja més majoreta intentí llegir aquests i no m'agradà gens. Fou amb "metafísica dels tubs": eixa prosa de frases curtes i sense fondària... en fi, que els doní, els llibres...
Tal vegada és la traducció, com dius, no sé. Pot ser intente algun dia llegir-la en francès...

Tadeus ha dit...

Xavier, diria que el francés de Nothomb és relativament fàcil d'entendre. Endavant!

Coralet, en el meun judici crític sobre aquesta autora m'estic centrant en les noveles de la seua primera època, les que van suposar l'eclosió del fenomen Nothomb, acompanyat també d'importants dosis d'excentricitat per part de l'autora, com el fet d'aparéixer fotogafiada en moltes de les portades dels seus llibres. El que ja no tinc tan clar és si les obres posteriors tenen un nivell comparable a les primeres. No hi ha ningú que puga escriure vint noveles magistrals. Una de les coses que impressiona en Nothomb, per cert, és la seua productivitat literària. En fi, que "Les Catilinaires" m'ha agradat i això m'ha duit hui mateix a comprar-me dos llibres més de la Nothomb. Ja vorem.

EROs Ramatxoto ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EROs Ramatxoto ha dit...

He començat a llegir Les Catilinaires esta vesprada i no he pogut passar de la segona pàgina... Hauré d'aprendre francés!

Tadeus ha dit...

Estimat EROS, encantat de vore'l per ací de nou. ¿Com que no ha passat de la segona pàgina, si el francés està 'chupao'? Fixe's per exemple en una de les expressions que utilitza Nothomb en el llibre almenys una vegada: 'foutre le camp'. Efectivament, amb el mateix significat que en català!

EROs Ramatxoto ha dit...

Si, però amb la mateixa lògica semàntica creia que el títol Les Catilinaires feia referència a les catalinetes.

Tadeus ha dit...

Curiosament, el títol de la novela és un dels motius pels quals la vaig comprar i llegir. Sempre m'he sentit atret per la figura històrica de Luci Sergi Catilina, immortalitzat, i vilipendiat, en les famoses Catilinàries de Ciceró. És més, li diré un secret que molt poca gent sap: el meu primer seudònim literari contenia la paraula "Catilina". Que quede entre nosaltres...