Meat is Murder

Els editors musicals de The Guardian, tan originals ells, han fet una innovadora proposta al voltant del grup The Smiths i els seus àlbums d'estudi (ací està el link corresponent). Es tracta de demanar als lectors que trien el seu disc predilecte i escriguen un breu text explicant el per què de la tria. En el meu cas, no tinc dubte: l'elegit és Meat is Murder (1985). Per què? Si lligen la meua ressenya ho descobriran. L'he titulada Meat is Discovery. ¿Algú s'anima a dir la seua? Jo podria fins i tot tirar una maneta amb l'anglés.

3 comentaris:

Xavier Aliaga ha dit...

Ostres, no sé si és l'àlbum que més m'agrada, però de segur que està entre els 10 primers (un dia potser m'anime a fer el llistat). I dels Smiths potser tindria problemes en escollir entre aquest i The Queen is dead. El meu nivell d'anglès no dóna per fer una ressenya per a The Gardian, però sí almenys per poder llegir la seua. Excel·lent.

Cherubino ha dit...

Va haver èpoques en la meua vida en què no escoltava una altra cosa més que 'The Queen is dead'........De fet podria continuar fent-ho! Però també m'agrada tant i tant 'Heaven knows i'm miserable now'...

Tadeus ha dit...

La meua opció s'ha basat en una qüestió molt personal: més allà de triar el 'millor' disc dels Smiths, he triat el que va tindre per a mi una major repercussió. Curiosament no tinc, ni he escoltat mai en forma completa, el primer disc del grup, titulat "The Smiths". Les cançons d'eixe album m'han arribat per altres vies, com ara el fenomenal "Hatful of Hollow", àlbum de color blau cel que recull gravacions alternatives d'eixos temes imprescindibles.