El velo protector


Los hay viajeros, los hay que buscan modos de vida alternativos, dedicándose a la artesanía o la creación artística, abundan en el mundo del arte plástico, del diseño, del teatro, llevan vidas de lo más guay, tienden al cosmopolitismo, a veces se los ve en "Españoles por el mundo" y nos los presentan como esos valientes que han dejado atrás un buen sueldo en una empresa de brokers para irse al tercer mundo a curar enfermos. Lo que no se cuenta en los folletos de las exposiciones o en los programas sobre perroflautas viajeros es que esas personas de vida tan 'interesante' son en general hijos o hijas de familias acomodadas, como lo eran ya los primigenios hippies. Para poder llevar a cabo sus 'audaces' apuestas vitales cuentan con un poderoso velo protector que les cubre las espaldas. Si no, ¿de qué? Algún hijo de proletario veréis entre ellos, pero no muchos. Para el hijo del proletario la realidad es otra.

Además, en el terreno de la creación artística, hay un segundo velo protector que se puede añadir al primero: el del 'mundillo'. Un ejemplo claro se da en el mundo del teatro 'alternativo'. Los que pertenecen a él (actores, directores, dramaturgos, etc.) saben que hagan lo que hagan, aunque sea el montaje más paupérrimo o el texto más mediocre, siempre contarán con el velo protector de los demás miembros del mundillo, que les darán palmaditas en la espalda, y les dirán 'Qué buen trabajo actoral' o 'El montaje me resulta intrigante'. No hay ningún peligro, ningún riesgo: su carrera teatral podrá continuar adelante gracias a la gran farsa de la que ellos mismos son miembros. ¿Qué es lo que hay fuera de ese velo protector? Poco les importa.

Pero yo aquí he venido a hablar, entre otras cosas, de The Protecting Veil, obra del compositor inglés John Tavener, una de las cumbres musicales del siglo XX. The Protecting Veil está inspirada en la festividad del mismo nombre, celebrada en la Iglesia Ortodoxa (véase icono ilustrativo). El propio Tavener, por cierto, acabó convirtiéndose en ortodoxo (no musical, sino de la Iglesia Ortodoxa rusa). Copio aquí un fragmento de la introducción a la obra, tal como aparece en el librito del CD que compré hace años. El texto está basado en anotaciones del propio compositor:

"The Feast of the Protecting Veil of God was instituted in the Orthodox Church to commemorate her appearance in the Church at Vlacherni (Constantinople) in the early tenth century, possibly 902. At a time of grave danger for the Greeks from the Saracen invasion, Andrew, the holy fool, together with his disciple Epiphanios, saw the Mother of God during an all-night vigil: she was standing high above them in the air, surrounded by a host of saints. She was praying earnestly and spreading out her Veil as a protective shelter over the Christians. Heartened by this vision, the Greeks withstood the Saracen assault and drove away the Saracen army. The Feast of the Protecting Veil is kept by the Orthodox Church in celebration of this event."

Nota: paso de poner vídeos de YouTube en este caso, porque The Protecting Veil está infinitamente por encima de cualquier microemoción que puedan transmitir esos vídeos.

7 comentaris:

Cul de sac ha dit...

La introducció d'esta entrada, per així denominar-la, té en el meu cap uns ecos ressonants a converses pròximes, pròximes en el temps i la persona. Eixes converses, i altres que encara ressonen nítides per proximitat, van ser uns molt bons moments que caldrà repetir mes a sovint.
The Protecting Veil ja està en procés de deglutació i anàlisi. Li diré.
(I no, no comentaré res de la cobra t...)

Tadeus ha dit...

Feia temps que volia parlar de "The Protecting Veil" en el meu blog, i ho he fet ara enllaçant-ho amb les recents converses que vosté menciona, tan bones. ¿I les jugadores de béisbol? També caldrà parlar-ne!

La música de Tavener és extraordinària, d'una altra galàxia.

Amaroq ha dit...

No sé perquè però m'acabe de donar per al·ludida.

Tadeus ha dit...

Amaroq, tinga en compte una cosa: nosaltres, pel fet d'haver nascut en un lloc com l'Europa Occidental de les darreres dàcades, som ja uns privilegitas. Tenim el vel protector dels serveis públics, d'una societat estructurada, amb accés a l'ensenyament i la sanitat, vivim en un lloc on existeixen les llibertats individuals i colectives i on l'estat ens pot auxiliar en situacions de necessitat. Això ens converteix en privilegiats si ens comparem amb altres llocs del món o amb èpoques passades.

Ara bé, dins d'eixe vel protector, hi ha qui viu millor que altres. ahí entren les circumstàncies vitals i familiars de cadascú. Ningú té culpa de nàixer ric o nàixer pobre.

Amaroq ha dit...

No sé si m'enten, diga'm melicdelmón, però m'ha fet la sensació de donar-me per al·ludida directament, rotllo ditet senyalant-me, no sé per què. No vull dir que em senta part d'eixos que diu a la primera part, vull dir que algú pensa que potser ho sóc. M'enten?

Tadeus ha dit...

És vosté molt susceptible! Diu que es dóna per aludida. ¿Es vosté artista, dissenyadora, es dedica al teatre, pertany a alguna ONG de pijos, ha deixat algun sou milionari per anar-se'n a Mauritània? Em fa l'efecte que no.

Amaroq ha dit...

:) No seria la primera volta que m'ho diuen, lamente haver-me donat per al·ludida. Disculpe disculpe, porte un temps prou fins a la figa d'haver d'anar tancant boques. Em costa poc pujar fotos amb la fregona i el drap en la mà, 12h per dia currant netejant sense parar en Noruega o el dia sencer netejant merda de gos a quaranta baix zero, per a que després em diguen res del colxonet econòmic dels pares. Ai. Ho lamente, lalalalala.