Tarkovsky - La Zona

Pensar que existia tot un univers per descobrir, el del cineasta rus Andrei Tarkovsi (1932-1986), amb películes com La Zona (1979), considerada per molts una obra mestra, amb moments que són recordats i imitats, com el famós plànol-seqüencia en què els protagonistes viatgen per les vies ferroviàries sobre una petita vagoneta automotora, i miren el paisatge i es miren, mentre la càmera fa un d'aquests moviments captivadors, únics. Jo he començat també el meu viatge pel món fílmic de Tarkovsky. Pròxima parada: Solaris (1972), basada en la novela homònima del polonés Stanislav Lem, que ja estic llegint.

I és que, curiosament, les películes de Tarkovksky m'han retornat a la lectura. L'any passat es va publicar el llibre Zona, de Geoff Dyer, amb el subtítol de A Book about a FIlm about a Journey to a Room, on l'autor fa una dissecció quasi microscòpica de la película. Geoff Dyer és un notable escritptor i crític anglés, amb una sorprenent i certament ampla erudició que li permet ilustrar al lector amb infinitat de detalls insospitats sobre tot allò que envolta el món particular de La Zona i de la producció fílmica de Tarkovsly. El llibre és un viatge en sí mateix, escrit des de l'òptica personal d'algú que porta dècades fascinat per aquesta película i que necessita explicar-ho, glossar-ho, esplaiar-se en gegantines notes a peu de pàgina, donar el millor de la seua prosa per a descriure el seu objecte de passió.

Tot llegint el llibre de Dyer descobrisc claus per a mi desconegudes, em faig una idea més exacta del pes que té Tarkovsky en la història del cinema. Descobrisc, per exemple, que la película Distant (2002) del director turc Nuri Bilge Ceylan, una película per cert molt recomanable, amaga un xicotet homenatge a La Zona, quan els dos protagonistes, el fotògraf de vida apagada i el seu cosí que acaba d'arribar del poble a la gran ciutat (la ciutat per excelència, Estambul), veuen en la televisió, no exempts de certa indolència, l'escena abans esmentada del viatge per les vies, un detall que desconeixia quan vaig vore la película de Ceylan fa un temps. Ja se sap que el cinema es retroalimenta en gran mesura de cinema; des de fa un anys m'estic convertint en un cinèfil tardà i comence a conéixer la subtil teranyina que teixiexen els cineastes entre uns i altres. No cal dir que llibres com el de Geoff Dyer, publicat també en la seua traducció a l'espanyol, ajuden molt a iluminar els lectors, o els espectadors, en aquests camins fímics.

He parlat poc de la pelicula La Zona. Ho preferisc així. Si no l'han vista, els anime a fer-ho. És un petit tresor que dura a penes tres hores.