A finals dels noranta jo vivia a Barcelona, o millor dit vagava. Podria escriure centenars de línies sobre aquells temps i tal vegada ho faré algun dia; hui simplement vull fer una pinzellada. Els meus hobbis barcelonins eren més aviat d'existència nocturna: anar a tota obra de teatre fins fartar-me de vore obres, acudir a concerts, a exposicions, menjar a corre-cuita entrepans mal fets o trossos de pizza, caminar Passeig de Gràcia amunt i Passeig de Gràcia avall, la gran artèria mig deserta a eixes hores, quan només hi havia els del servei de neteja i algun altre espectre com ara jo mateix, caminar quilòmeteres i més quilòmetres destrossant soles de sabata una darrere l'altra, recórrer cada cantó, cada vorera de Barcelona, escórrer cantons, voreres.
Els dimecres per la nit me n'anava a un bar de l'Eixample a jugar a scrabble. Les partides començaven allà a les nou i mitja i podien acabar al voltant de la una o les dos de la matinada. Poc m'importava haver de donar classes el dia després a les huit del matí en un institut de la perifèria, poc m'importava el que poguera passar durant el dia. Les partides d'scrabble (en català) m'encantaven. L'ambient era agradable, i vaig fer certa amistat amb els altres jugadors, alguns d'ells coneguts en el món cultural barceloní. Per a mi eren sobretot companys de partida: ens fèiem canyes i pinxos de truita amb pa amb tomàquet, féiem broma mentre jugàvem. Una de les persones que solia anar per allí (per aquell bar envellit on a penes cabien les taules de joc però que al mateix temps ens donava caliu) era Oriol Comas, gran expert en el món dels jocs, particularment els de taula. Un bon dia ens va vindre amb un regal per a tots; la seua empresa havia publicat uns quaderns bellamanet editats i va decidir donar-nos-en un a cada jugador d'scrabble. Les cobertes del llibre estaven decorades amb formes multicolors i algunes frases referides al món editorial i a les paraules. A mi em va encantar el quadern; al seu interior hi havia pàgines blanques que demanaven ser escrites. De fet, no vaig tardar molt en començar a escriure en el quadern. A més, li vaig posar nom: El Cuaderno festoneado. No sé com se'm va venir el nom al cap, però així ho vaig escriure en la primera pàgina. Després vaig anar afegint tota mena de coses: relats, idees per a obres de teatre, projectes literaris, records, impressions, poemes, fins i tot algun assaig sobre psicologia animal. L'any següent me'n vaig anar de Barcelona i El Cuaderno Festoneado seguia amb mi, omplint-se lentament de paraules. Hui en dia li queden poques pàgines en blanc però no em fa cap gràcia arribar a l'última.
Ara que tinc un blog en Internet em ve de gust anar publicant algun fragment solt del Cuaderno Festoneado. Ho puc fer de dos maneres: escanejant les pàgines originals o teclejant el text en un processador. Ja ho anirem veient.
5 comentaris:
Interessant experiència a Barcelona. Potser estaria bé una sèrie. Més discutible em sembla el rotllo de l'ela geminada. A mi em sembla una petja bonica de la construcció de l'idioma, un tret diferenciador com podria ser la "ñ" en castellà. Per la seua via, cadascú acabaria escrivint com li rotara...
Gràcies pels comentaris, Sr Lo Pol.
Ja sap que el tema de l'ela geminada és una de les poques llicències ortogràfiques que em permet. Tots en tenim alguna, no?
El lloc per a discutir el tema de l'ela geminada no és ací, sinó en el post anterior, així que vaig a continuar l'enraonament en el post corresponent. Ciao!
Una curiositat: l'ela geminada és una peça clau de l'scrabble en català. Val molts punts...
Mai hauria imaginat que una partida d'scrabble podia ser tan apassionant.
Miraré d'assabentar-me on les fan i a veure si resulta que es poden organitzat timbes il·legals i apostar pasta.
En aquells temps, es jugava al Bar Queimada (cruïlla Independència/Provença). Tinc entés que continuen allí. Per a més informació, ací tens el link al Club Scrabble Queimada en castellà:
http://scrabblequeimada.blogspot.com/
El club en castellà va nàixer després del de català, i es juga en dies diferents. Hi ha qui fa la doble jornada: un dia en castellà i un altre en català.
Jo fa temps que no jugue a l'scrabble. A Xàtiva teníem fins i tot un club, anomenat 'Saboneta' en honor a una màgica jugada que va fer uns dels nostres estimats jugadors. La partida era en castellà, i ell va posar, tranquilament, SABONETA. Interrogat pel motiu, va dir "No sé, me suena a jabón". Consultant el diccionari vam descobrir que la jugada era correcta; una "saboneta", en castellà, és un rellotge circular amb cadena metàlica, inventat per un italià anomenat 'Savonetta'. L'scrabble és així: pot deparar moments incomparables.
Publica un comentari a l'entrada