Una paloma blanca

Hui tinc una nit rumbera, lorailo, aflamencada, de suburbi. M'he retrobat amb un indispensable trio de poetes urbans: Los Calis. El seu llegat ens arriba en forma de memorables musicassettes com la que poden vore en el vídeo. També ens arriben els rostres seriosos de qui se sap poeta o creador. La temàtica de les cançons és, a simple vista, unívoca: cavall, heroïna... En realitat, però, parlen de l'amor. L'amor a l'art. L'amor trobadoresc.

Ací tenim una mostra del seu talent poètic, cançó eterna de l'amor efímer: Caballo que galopa.



El cas és que buscant temes dels Calis m'he entropessat amb una horterada dels anys setanta titulada Una paloma blanca, cantada per l'insofrible Jonathan King. Destaca també el realitzador del vídeo pels seus escassos coneixements d'ornitologia.

5 comentaris:

Davit del carré Blanc ha dit...

El seu post m'ha animat a escriure una coseta al Penjoll. M'ha agradat molt.
Per cert, no tenia ni idea de què existira eixe Jonathan King, però m'ha deixat flipat. Brutal!

Xavier Aliaga ha dit...

Crec que no ho superaré mai. Conèixer Jonathan King ha suposat un impacte devastador.

Per cert, és una tonteria, però estaria bé que posara en el post de quin any són les cançons.

Tadeus ha dit...

Jonathan King té alguna que altra cançó cèlebre, com ara la versió que va fer del clàssic dels 60 "Hooked on a feeling". Segons sembla, seua va ser la idea d'introduir allò del "ooga chaka" que s'escolta en la cançó. Es mire com es mire, el tal King és lamentable. Per cert, la cançó "Paloma blanca" és de 1975, i el disc dels Calis (o cassette de camioners) és de 1985; jo em pensava que era anterior.

A mi el que m'ha fet gràcia del tema "Paloma blanca" de King és eixa àguila imperial que plana sobre les muntanyes. L'absurd com a única sortida possible davant de la insuportable realitat.

Cul de sac ha dit...

Jonhatan King lamentable ???? Ultratge !!!

...i del presentador no em diuen res? Això si que és iconografia (i peluca)

Tadeus ha dit...

És que ho porta en el cognom: Jonathan King és el puto rei!

Per cert, amics de l'indie, anit concert correcte dels Deer Tick en Wah Wah i el cos em demana més concerts.