El dia que sempre era setembre: Presentació

Un dels autors més destacats del Penjoll és, sense dubte, el Capità Superflipo, personatge surrealista, dadaïsta i en general incomparable. Fa uns dies va publicar una entrada de caire humorístic en el qual ens parlava d'un extrany llibre i del seu no menys estrany autor, Dionisios Papallona. La broma va continuar uns dies més, i es va anar enriquint amb diverses colaboracions (mireu p.e. esta entrada o esta). El cas és que a mi, personalment, m'agrada el títol, i durant uns dies vaig estar pensant en escriure algun imaginari capítol d'esta novela. M'ho plantejava més bé com un joc sense normes precises, obert a la comunitat virtual. Ahir pel matí vaig escriure el primer capítol de El dia que sempre era setembre, sense massa intencions d'escriure'n més. El títol és L'incendi, i el vaig publicar al Penjoll quan encara era autor. Ara es pot llegir en este blog, ací.

En un dels comentaris a aquella entrada del Penjoll vaig escriure el següent:

La veritat és que no sé molt bé què s'hauria de fer amb "El dia que sempre era setembre". Hi ha blogs on proposen jocs literaris amb les seues normes, però a mi no m'agrada posar normes en qüestions literàries, ho trobe un poc mediocre. He escrit el primer capítol i ja no sé què pot passar a partir d'ahí. ¿Algun penjoller podria escriure el 2n capítol? Sí, i també el capítol -1, és a dir, anterior a l'1. I després podrien anar afegint-se o intercalant-se nous capítols. O podríem deixar-ho com està, i no fer res. Sí que és veritat que mentre escrivia "L'incendi" pensava en estes possibilitats, i he procurat deixar portes obertes en la narració: algun personatge, alguna situació, algun objecte.

També podria acabar jo mateix la novela, però és que m'entra gossera.


He de dir que el que m'agrada de L'incendi és que, per primera vegada en molt de temps, estic tornant a escriure textos literaris de certa longitud. I això m'anima.