El Sr Lo Pol ha fet un comentari sobre les eles geminades en un altre post d'este blog. Crec que és més convenient dur ací la discussíó. Este és el seu comentari:
"Més discutible em sembla el rotllo de l'ela geminada. A mi em sembla una petja bonica de la construcció de l'idioma, un tret diferenciador com podria ser la "ñ" en castellà. Per la seua via, cadascú acabaria escrivint com li rotara..."
Contestació: crec que la comparació amb la "ñ" és més complicada del que sembla. L'utilització d'una ratlla damunt d'una consonant per a indicar doble consonant era una pràctica habitual, i quasi universal, en els manuscrits antics. D'ahí prové la "ñ". El cas de l'ela geminada és de tradició recent, i de poca (o gairebé nula) tradició en altres llengües. Jo no estic d'acord amb els criteris filològics que van dur a posar-li l'ela geminada a termes cults com ara 'novela', etc., tot i que sí que podria acceptar-ne l'ús en termes de tradició coloquial, com ara el famós 'al•lot'. Ara bé, per als que defensen una unitat de la llengua en sentit estricte i recolçat per una ideologia paralela, l'esforç d'aprendre una llista de paraules amb un tret distintiu com és l'ela geminada, que sembla seduir a més d'un, es justifica per allò de mantenir un màxim d'unitat. Donat que ja se sap de fa temps que existeix un estàndard valencià i un català, la meua opció en este cas seria prescindir de l'ela geminada en l'estàndard valencià. Jo, personalment, no li veig sentit a sotmetre als escolars valencians a la tortura de les eles geminades. Crec que es pot dedicar el temps a coses més útils.
Per últim, dir que no tinc en principi moltes més idees de 'secessionisme' lingüístic. Però és que les eles geminades em toquen moltíssim les pilotes! Quan vaig decidir passar d'elles, em vaig alliberar, li ho assegure.
Tens tota la raó, Tadeus, hi ha un punt en què no és prima en agilitzar la llengua, sinó mantenir-la inamovible. Clar, pels entesos ja els hi va bé, perquè d'això en viuen i una cosa que és estable i que no es mou es controla més fàcilment. Una altra cosa molt estesa (almenys a Catalunya) és un talibanisme absurd sobre la llengua, o sigui, perseguir les errades i la gent que no pronuncia bé la llengua. Açò si que em treu de polleguera, i només fa que de barrera per la gent interessada en aprendre. Salutacions!
Gràcies pel comentari, Nahim, ibenvingut a este blog.
No pretenc proposar cap revolució en l'ortografia del català, però sí posar en evidència alguns detalls que semblen producte del capritx, copm ara l'ela geminada.
3 comentaris:
El Sr Lo Pol ha fet un comentari sobre les eles geminades en un altre post d'este blog. Crec que és més convenient dur ací la discussíó. Este és el seu comentari:
"Més discutible em sembla el rotllo de l'ela geminada. A mi em sembla una petja bonica de la construcció de l'idioma, un tret diferenciador com podria ser la "ñ" en castellà. Per la seua via, cadascú acabaria escrivint com li rotara..."
Contestació: crec que la comparació amb la "ñ" és més complicada del que sembla. L'utilització d'una ratlla damunt d'una consonant per a indicar doble consonant era una pràctica habitual, i quasi universal, en els manuscrits antics. D'ahí prové la "ñ". El cas de l'ela geminada és de tradició recent, i de poca (o gairebé nula) tradició en altres llengües. Jo no estic d'acord amb els criteris filològics que van dur a posar-li l'ela geminada a termes cults com ara 'novela', etc., tot i que sí que podria acceptar-ne l'ús en termes de tradició coloquial, com ara el famós 'al•lot'. Ara bé, per als que defensen una unitat de la llengua en sentit estricte i recolçat per una ideologia paralela, l'esforç d'aprendre una llista de paraules amb un tret distintiu com és l'ela geminada, que sembla seduir a més d'un, es justifica per allò de mantenir un màxim d'unitat. Donat que ja se sap de fa temps que existeix un estàndard valencià i un català, la meua opció en este cas seria prescindir de l'ela geminada en l'estàndard valencià. Jo, personalment, no li veig sentit a sotmetre als escolars valencians a la tortura de les eles geminades. Crec que es pot dedicar el temps a coses més útils.
Per últim, dir que no tinc en principi moltes més idees de 'secessionisme' lingüístic. Però és que les eles geminades em toquen moltíssim les pilotes! Quan vaig decidir passar d'elles, em vaig alliberar, li ho assegure.
Tens tota la raó, Tadeus, hi ha un punt en què no és prima en agilitzar la llengua, sinó mantenir-la inamovible. Clar, pels entesos ja els hi va bé, perquè d'això en viuen i una cosa que és estable i que no es mou es controla més fàcilment. Una altra cosa molt estesa (almenys a Catalunya) és un talibanisme absurd sobre la llengua, o sigui, perseguir les errades i la gent que no pronuncia bé la llengua. Açò si que em treu de polleguera, i només fa que de barrera per la gent interessada en aprendre. Salutacions!
Gràcies pel comentari, Nahim, ibenvingut a este blog.
No pretenc proposar cap revolució en l'ortografia del català, però sí posar en evidència alguns detalls que semblen producte del capritx, copm ara l'ela geminada.
Publica un comentari a l'entrada