M'unisc a
les felicitacions i l'alegria general després de conéixer's que
Elies Barberà ha guanyat el prestigiós i ben dotat premi de poesia
Ausiàs March, de Gandia. Sí senyor, poderós cavaller és el poema! Sempre he sigut prou crític amb els premis literaris. Ara bé, em pregunte, ¿hi ha alguna cosa en esta vida que siga indiscutible, o hi ha una manera d'actuar en el món de la creació que siga necessàriament millor que una altra? Elies Barberà és un poeta de creixement lent, d'evolució pausada, d'anar poquet a poquet. Porta molts anys en això de la poesia i una bona llista de guardons literaris adornen el seu currículum. No pot ser casualitat, o fruit d'un dia. Recorde fa uns anys, parlant amb una amiga meua sobre literatura i literats. Llavors vaig mencionar el nom d'Elies Barberà, i la frase anava més o menys així: "Doncs sí, el meu amic Elies és actor i escriptor, i a més ha guanyat molts premis de poesia", però en comptes de dir "premis de poesia" vaig dir "premis de loteria"... No recorde bé la reacció de la meua amiga, però segurament va oscilar entre un "M'encantaria conéixer-lo" o "Dóna'm, ja, el seu telèfon!". I així anem, mig perduts per la loteria de la vida sense saber molt bé per on cauen els premis o les b
ufetades, i hi ha qui, a pesar dels atzars i els avatars, fa alguna aposta més arriscada de l'habitual i decideix fer un pas endavant. Això va fer Elies fa uns anys, quan era profe d'institut i començava amb això del teatre (o 'començàvem'). En comptes de fer el que se sol fer en estos casos, és a dir, seguir el cursus honòrum del professorat, consistent en 'ser interí', 'ser funcionari', 'fer punts per als concursos de trasllats', etc., va dir "Ahí os quedáis", va agarrar el sarró i poc més i, ja complits els trenta, se'n va anar a Barcelona a fer-se actor i a viure la vida. No conec molta gent com Elies Barberà que hagen apostat tan clarament per la creació i l'art. Jo, personalment, no puc més que dir: Chapeau!
les felicitacions i l'alegria general després de conéixer's que Elies Barberà ha guanyat el prestigiós i ben dotat premi de poesia Ausiàs March, de Gandia. Sí senyor, poderós cavaller és el poema! Sempre he sigut prou crític amb els premis literaris. Ara bé, em pregunte, ¿hi ha alguna cosa en esta vida que siga indiscutible, o hi ha una manera d'actuar en el món de la creació que siga necessàriament millor que una altra? Elies Barberà és un poeta de creixement lent, d'evolució pausada, d'anar poquet a poquet. Porta molts anys en això de la poesia i una bona llista de guardons literaris adornen el seu currículum. No pot ser casualitat, o fruit d'un dia. Recorde fa uns anys, parlant amb una amiga meua sobre literatura i literats. Llavors vaig mencionar el nom d'Elies Barberà, i la frase anava més o menys així: "Doncs sí, el meu amic Elies és actor i escriptor, i a més ha guanyat molts premis de poesia", però en comptes de dir "premis de poesia" vaig dir "premis de loteria"... No recorde bé la reacció de la meua amiga, però segurament va oscilar entre un "M'encantaria conéixer-lo" o "Dóna'm, ja, el seu telèfon!". I així anem, mig perduts per la loteria de la vida sense saber molt bé per on cauen els premis o les b
ufetades, i hi ha qui, a pesar dels atzars i els avatars, fa alguna aposta més arriscada de l'habitual i decideix fer un pas endavant. Això va fer Elies fa uns anys, quan era profe d'institut i començava amb això del teatre (o 'començàvem'). En comptes de fer el que se sol fer en estos casos, és a dir, seguir el cursus honòrum del professorat, consistent en 'ser interí', 'ser funcionari', 'fer punts per als concursos de trasllats', etc., va dir "Ahí os quedáis", va agarrar el sarró i poc més i, ja complits els trenta, se'n va anar a Barcelona a fer-se actor i a viure la vida. No conec molta gent com Elies Barberà que hagen apostat tan clarament per la creació i l'art. Jo, personalment, no puc més que dir: Chapeau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada