Xàtiva, qüestió de noms

Des de fa uns quants decenis el nom oficial de Xàtiva és el que s'escriu amb x i accent obert en la primera a. No conec els detalls de la qüestió, però el cert és que en un moment donat de la transició es va abandonar definitivament la denominació castellanitzada (Játiva) i es va optar pel nom tradicional en valencià com a únic amb validesa oficial a tots els efectes. La grafia Xàtiva va tardar poc en imposar-se en tots els àmbits socials, i podríem dir que al seu voltant hi ha un consens que engloba a la pràctica totalitat de la ciutadania. L'èxit ha sigut tal que s'observa en els darrers temps un doble fenomen:  ha disminuït l'ús de la forma tradicional (Aixàtiva), que és l'única que havia sobreviscut en la parla popular, i cada vegada més els que, parlant en castellà, utilitzen el terme Xàtiva, reproduint la pronunciació valenciana. Per als xativins i per als valencians en general està clar que l'únic nom  vàlid és Xàtiva. Ara bé, ¿què passa quan anem cap a altres terres? Fa uns anys encara era possible vore en l'estació d'Atocha informació sobre trens que paraven en Játiva. L'última vegada que vaig estar per allí vaig observar que s'havia subsanat l'error. En general, els ministeris i altres organismes oficials utilitzen sense excepcions els noms oficials, siga el que siga. Això afecta a Renfe, a la xarxa de carreteres o a qualsevol document emanat per l'administració.

Hui en dia estem tant acostumats a la grafia Xàtiva que ens resulta estranyíssim vore escrit Játiva en algun document antic, o en ocasions no tan antic. Causa estupefacció, per exemple, que en la Wikipedia espanyola l'article dedicat a Xàtiva aparega sota l'epígraf de Játiva. Proveu a teclejar Xàtiva i voreu el que passa. Crec que això és un error. L'article principal hauria de ser Xàtiva, amb x, i l'altre article, el de Játiva, podria limitar-se a una nota del tipus: "Nombre castellanizado de la ciudad de Xàtiva, que fue denominación oficial de la misma desde el año X hasta el año Y".

Doncs bé, tenim el nom oficial, i tenim clar que cal utilitzar-lo i defensar-lo. Més d'una vegada he participat en discussions d'esta mena i he tingut clara la meua postura. Pel que fa al nom oficial, ho continue tenint clar. Pel que fa a la utilització de Játiva, tinc els meus dubtes. Vegem.

És evident que el nom Játiva és una castellanització del nom original, produïda, com tantes altres, durant els segles d'expansió del castellà com a llengua unificadora de l'estat. Noms com Mogente, Carcagente o Fuente la Higuera sonen a imposició, a traducció feta a pèl i sancionada amb el segell del poder imperant. El que tenim ací és un cas de desequilibri entre llengua dominant i llengua dominada, un esquema que s'ha repetit innumerables vegades al llarg de la història. Però també hi ha altres processos pels quals els noms geogràfics són adaptats d'una llengua a una altra. En general, quan un d'aquests noms té certa rellevància, tendeix a ser adaptat. En català tenim uns quants exemples: Terol, Conca, Saragossa, Tolosa, Perpinyà, etc. En estos casos, per tradició, es manté la forma adaptada. Però és clar, quan pensem en el català ho fem partint de la base que és, per se, una llengua que durant molts anys ha patit una situació de no-oficialitat, de manera que sembla exempta de tot dubte 'imperialista'. Amb el castellà, en canvi, tot són ombres. Qualsevol forma castellanitzada és percebuda com una imposició, o una infàmia. En el cas de Barcelona o Valencia el problema és menor, ja que la pronunciació de la c com una zeta espanyola no té efectes en la grafia. Després tenim casos com el de Lleida o Girona, on la cosa es complica. Es tracta de poblacions importants, per a les quals resulta lògic que hi haja una versió castellana donada la proximitat geogràfica. És a dir, tot i que el nom oficial siga Lleida o Girona, és comprensible que la gent de la resta d'Espanya diga i escriga Lérida i Gerona, entre altres coses perquè existeix una tradició que avala eixos noms. No parle de textos oficials, sinó de llengua viva. El problema està en trobar la línia divisòria entre allò que podríem considerar 'terme castellà avalat per la tradició' i 'mera castellanització feta per inèrcia'. I la pregunta és: ¿on situaríem la ciutat de Xàtiva en este esquema? Per la seua situació geogràfica, esta ciutat pot considerar-se un punt de referència important entre territoris, una porta d'entrada cap a València des de la Meseta o viceversa. En Madrid hi ha un carrer anomenat "Calle de Játiva", i també existeix un cognom dit així, estés per algunes províncies. ¿Què fem amb tot açò? Si algú de Madrid, a títol individual, diu Játiva o escriu Játiva, ¿com cal interpretar-ho? ¿Com un un fet negatiu, producte de la imposició, o com una conseqüència lògica de la rellevància històrica i geogràfica de Xàtiva? Difícil saber-ho, tot i que m'incline per la segona opció.
Per últim, una anècdota: segons este autor italià, el nom actual de Xàtiva és... San Felipe! Això sí que és ser un crack de la desinformació.