Un vídeo del Wyoming Catholic College fet íntegrament en llatí, pronunciat 'a la Wyoming'. La història és molt simple i fàcil de seguir i fa gràcia per allò de mantenir viva una llengua clàssica.
Cal pensar que en els temps de l'Imperi Romà el llatí, que era amb al grec l'única llengua de cultura i de prestigi, seria pronunciat de moltes maneres diferents segons la zona.
De tota manera, em fa gràcia vore com hui en dia els Estats Units és un dels llocs on més es prenen iniciatives educatives pel que fa al llatí. Potser siga per allò dels paralelismes, en alguns casos evidents, entre la democràcia estadounidenca i la República Romana.
Tinc en algun racó del meu pc (algun dia hauré de fer dissabte) la documentació i una tesi, crec, sobre la gènesi dels EUA. És ben clar que tota l'estructura del país es va fer en base a un ideal de República Romana que tenien els "pares de la pàtria", derivada de les seves lectures. També és força entretingut rastrejar en la simbologia dels estats actuals les restes dels símbols de poder romans (els feixos i la destral, la gorra frigia, les àligues ...), sembla que fer servir els romans és com una carta de legitimitat que s'atorguen els poderosos.
També tens raó en això de l'accent, de la mateixa manera que avui ja es parla dels "anglesos" (alguns força divertits), Roma era un imperi i també devia tenir els seus accents. Segurament ens costa més d'imaginar per tant que el llatí sempre l'hem vist escrit i poques vegades parlat. Hi havia un telenotícies en llatí, em sembla que a iniciativa d'una cadena o una universitat nord-europea. A veure si desempolso els apunts i ho trobo :)
Potser et refereixes a Nuntii Latini, una web finlandesa que emet notícies en llatí. EL link el tinc en el blog (Enllaços: webs).
Una de les paradoxes de la història de Roma és que l'imperi pròpiament dit comença molt abans que apareguera el primer emperador. L'inici de l'Imperi romà està en la república.
Una nota curiosa sobre la influència romana en els EEUU és el nom de la ciutat de Cincinnati, que, almenys indirectament, està relacionat amb el cèlebre Luci Quint Cincinnat, una de les figures més admirades de la tradició romana.
Pel que fa al llatí escrit, també podríem dir que per a molts ciutadans de l'Imperi Romà el llatí era més que res una llengua escrita, de caràcter oficial.
Doncs si, és veritat. I, ja que et tinc a mà ;), que en penses d'aquestes teories que les llengües romàniques no són en realitat derivades del llatí, sinó d'una suposada llengua itàlica? Em sembla que va ser un enginyer francès, que va fer algun rebombori no fa pas gaires anys, qui ho va dir en un llibre no?
Supose que et refereixes a Yves Cortez (mort l'any 2009), les teories del qual es poden consultar per Internet (http://yvescortez.canalblog.com/).
Em vaig estar llegint alguns dels seus escrits i crec que va dir coses interessants, com ara el fet que en molts casos s'han buscat etimologies llatines forçades per a termes que probablement tenen poc de llatins. En general, però, hi ha certa mancança de rigor científic (lingüístic) en allò que proposava. És molt difícil escriure sobre llengües romàniques o indoeuropees sense ser un expert.
Pel que fa al llatí, el llatí 'vulgar' i la gènesi de les llengües 'romàniques' hi ha tota mena de teories. Per exemple, hi ha propostres serioses que parlen de la presència de llengües itàliques a la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. I també, com no, a llocs com ara Sardenya. Per cert, em mor de ganes d'anar a Sardenya, per molts motius però un en especial: escoltar el nuorese i el logudorese, parles 'romàniques' tan arcaiques que fins i tot la paraula per al número '100' es pronuncia a l'antiga, com si fóra una /k/. Tot un fòssil lingüístic!
vaja! jo em moro de ganes d'anar-hi a pujar muntanyes! ja veig que ara en tinc un altre motiu: parar l'orella! Encara es parlen però? Per cert, i abusant de tu, com portes Dumézil i la trifuncionalitat indoeuropea? Ho dic perquè fa temps que intento recopilar-ne bibliografia al respecte i ara ja fa massa que ho tinc abandonat. M'interessa també Renfrew, em va fascinar el seu Arqueologia y lenguaje.
Dumézil i Renfrew, casi na! Crec que vaig comentar algun dia que tinc un blog sobre lingüística, que escric en anglés (http://languagecontinuity.blogspot.com/), i on parle sobretot de lingüística històrica, indoeuropeu i els orígens del llenguatge. Curiosament, he dedicat un post a Dumézil (http://languagecontinuity.blogspot.com/2008/11/georges-dumzil.html) i un altre a Colin Renfrew (http://languagecontinuity.blogspot.com/2009/05/colin-renfrew-anatolian-hypothesis.html).
Hi ha llibres que t'obren nous horitzons, o que fins i tot marquen un abans i un després, i a mi em va passar amb 'La religió romana arcaica' de Dumézil. El llibre que meniocnes de Renfrew és també memorable.
I que n'és de petit el món, sobretot el virtual! Fa cosa d'un any que a esborranys tinc un missatge per enviar-li a l'autor del blog "languagecontinuity" en demanda de més informació i, no essent lingüista, ni historiadora, sinó una mera xafardera de la història, no gosava :)
M'hauré de posar al dia en anglès. Gràcies per les referències! :)
Per cert que el blog me'l va recomanar en Joan Carles Martí.
Interessant vídeo, està bé això d'intentar mantenir la llengua viva. Per cert, bonics i curiosos els noms dels protagonistes però tinc un dubte, són noms en llatí o són inventats ...?
El nom de Lydia sí que em sona,de fet em pareix que s'escriu així però sense la quantitat silàbica. Però els altres dos em sonaven romans, no sé per què.
13 comentaris:
llàstima que l'accent ... m'he imaginat que potser parlarien així les matrones "xava" :)
Cal pensar que en els temps de l'Imperi Romà el llatí, que era amb al grec l'única llengua de cultura i de prestigi, seria pronunciat de moltes maneres diferents segons la zona.
De tota manera, em fa gràcia vore com hui en dia els Estats Units és un dels llocs on més es prenen iniciatives educatives pel que fa al llatí. Potser siga per allò dels paralelismes, en alguns casos evidents, entre la democràcia estadounidenca i la República Romana.
Tinc en algun racó del meu pc (algun dia hauré de fer dissabte) la documentació i una tesi, crec, sobre la gènesi dels EUA. És ben clar que tota l'estructura del país es va fer en base a un ideal de República Romana que tenien els "pares de la pàtria", derivada de les seves lectures. També és força entretingut rastrejar en la simbologia dels estats actuals les restes dels símbols de poder romans (els feixos i la destral, la gorra frigia, les àligues ...), sembla que fer servir els romans és com una carta de legitimitat que s'atorguen els poderosos.
També tens raó en això de l'accent, de la mateixa manera que avui ja es parla dels "anglesos" (alguns força divertits), Roma era un imperi i també devia tenir els seus accents. Segurament ens costa més d'imaginar per tant que el llatí sempre l'hem vist escrit i poques vegades parlat. Hi havia un telenotícies en llatí, em sembla que a iniciativa d'una cadena o una universitat nord-europea. A veure si desempolso els apunts i ho trobo :)
Potser et refereixes a Nuntii Latini, una web finlandesa que emet notícies en llatí. EL link el tinc en el blog (Enllaços: webs).
Una de les paradoxes de la història de Roma és que l'imperi pròpiament dit comença molt abans que apareguera el primer emperador. L'inici de l'Imperi romà està en la república.
Una nota curiosa sobre la influència romana en els EEUU és el nom de la ciutat de Cincinnati, que, almenys indirectament, està relacionat amb el cèlebre Luci Quint Cincinnat, una de les figures més admirades de la tradició romana.
Pel que fa al llatí escrit, també podríem dir que per a molts ciutadans de l'Imperi Romà el llatí era més que res una llengua escrita, de caràcter oficial.
Doncs si, és veritat. I, ja que et tinc a mà ;), que en penses d'aquestes teories que les llengües romàniques no són en realitat derivades del llatí, sinó d'una suposada llengua itàlica? Em sembla que va ser un enginyer francès, que va fer algun rebombori no fa pas gaires anys, qui ho va dir en un llibre no?
Supose que et refereixes a Yves Cortez (mort l'any 2009), les teories del qual es poden consultar per Internet (http://yvescortez.canalblog.com/).
Em vaig estar llegint alguns dels seus escrits i crec que va dir coses interessants, com ara el fet que en molts casos s'han buscat etimologies llatines forçades per a termes que probablement tenen poc de llatins. En general, però, hi ha certa mancança de rigor científic (lingüístic) en allò que proposava. És molt difícil escriure sobre llengües romàniques o indoeuropees sense ser un expert.
Pel que fa al llatí, el llatí 'vulgar' i la gènesi de les llengües 'romàniques' hi ha tota mena de teories. Per exemple, hi ha propostres serioses que parlen de la presència de llengües itàliques a la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans. I també, com no, a llocs com ara Sardenya. Per cert, em mor de ganes d'anar a Sardenya, per molts motius però un en especial: escoltar el nuorese i el logudorese, parles 'romàniques' tan arcaiques que fins i tot la paraula per al número '100' es pronuncia a l'antiga, com si fóra una /k/. Tot un fòssil lingüístic!
vaja! jo em moro de ganes d'anar-hi a pujar muntanyes! ja veig que ara en tinc un altre motiu: parar l'orella! Encara es parlen però? Per cert, i abusant de tu, com portes Dumézil i la trifuncionalitat indoeuropea? Ho dic perquè fa temps que intento recopilar-ne bibliografia al respecte i ara ja fa massa que ho tinc abandonat. M'interessa també Renfrew, em va fascinar el seu Arqueologia y lenguaje.
Dumézil i Renfrew, casi na! Crec que vaig comentar algun dia que tinc un blog sobre lingüística, que escric en anglés (http://languagecontinuity.blogspot.com/), i on parle sobretot de lingüística històrica, indoeuropeu i els orígens del llenguatge. Curiosament, he dedicat un post a Dumézil (http://languagecontinuity.blogspot.com/2008/11/georges-dumzil.html) i un altre a Colin Renfrew (http://languagecontinuity.blogspot.com/2009/05/colin-renfrew-anatolian-hypothesis.html).
Hi ha llibres que t'obren nous horitzons, o que fins i tot marquen un abans i un després, i a mi em va passar amb 'La religió romana arcaica' de Dumézil. El llibre que meniocnes de Renfrew és també memorable.
I que n'és de petit el món, sobretot el virtual! Fa cosa d'un any que a esborranys tinc un missatge per enviar-li a l'autor del blog "languagecontinuity" en demanda de més informació i, no essent lingüista, ni historiadora, sinó una mera xafardera de la història, no gosava :)
M'hauré de posar al dia en anglès. Gràcies per les referències! :)
Per cert que el blog me'l va recomanar en Joan Carles Martí.
Encantat de trobar persones amb qui compartisc determinades inquietuds. Benvinguda als meus blogs!
Interessant vídeo, està bé això d'intentar mantenir la llengua viva.
Per cert, bonics i curiosos els noms dels protagonistes però tinc un dubte, són noms en llatí o són inventats ...?
No semblen noms molt habituals en l'antiga Roma, però sí que estan romanitzats, fins i tot han posat la quantitat silàbica.
El nom de Lydia sí que em sona,de fet em pareix que s'escriu així però sense la quantitat silàbica. Però els altres dos em sonaven romans, no sé per què.
Publica un comentari a l'entrada