He llegit molt poc al recent premi Nobel i ara em ve de gust.
El somni del celta
Este matí he entrat en una llibreria per a fer-me una fotocòpia del DNI i he acabat comprant-me l'última novela de Mario Vargas Llosa: El sueño del celta.
He llegit molt poc al recent premi Nobel i ara em ve de gust.
La història va sobre un irlandés i d'ahí ve, supose, el títol. L'equació 'irlandés' - 'celta' està ben arrelada en la cultura contemporània, però curiosament la designació de determinats pobles de les Illes Britànics com a 'celtes' no es va produir fins al segle XVIII, amb la Ilustració. És difícil trobar un etnònim més complex i amb més diversitat de significats; es parla d'art céltic, llengües cèltiques, pobles cèltics, etc., però hi ha més incògnites que certeses. De vegades sembla que la paraula 'celta', o 'gal', era utilitzada pels romans com una mena de terme general amb significat de 'poble bàrbar d'Europa central i occidental'. No sé si Vargas Llosa aprofundeix sobre la qüestió cèltica, però en qualsevol cas podré comprovar-ho llegint el llibre.
He llegit molt poc al recent premi Nobel i ara em ve de gust.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Al final, al darrera de la dèria taxonòmica de la nostra civilització, cal acabar estudiant els que posen els noms en comptes dels nominats. Sóc incapaç d'atansar-me a la literatura d'aquest senyor, no pas per la cosa catalana, més aviat per la peruana. Fes-nos-en cinc cèntims si us plau.
Conec alguns admiradors de Vargas Llosa en la blogosfera, a vore si s'animen a fer algun comentari. Per a mi és pràcticament un autor nou. El llibre l'aniré llegint poc a poc; estic de mudança, i la cosa està complicada.
Crec que començar la lectura de Vargas Llosa per aquell llibre és un poc fer la casa per la teulada. Però qui sap si ha recuperat la forma. "El sueño del irlandés" també era un títol bonic (tot i que més tòpic).
A banda d'altres consideracions, la promoció de la nova novel·la li ha eixit rodona. Premi i després venda. I a tu t'ha passat com imagine li ha passat a molta altra gent, que acaben comprant l'autor tot i ser un desconegut per a les seues lectures. Jo tinc a casa dos llibres d'ell sense encetar i la veritat, no trobe mai el moment.
Això està molt bé, veus, llegir sense prejudicis. Jo em vaig llegir fa anys La fiesta del chivo, Conversación en la Catedral i El paraíso en la otra esquina i m'imagine que em van agradar, però ara veus tu, pos no me se passaria pel cap comprar-me un llibre d'este home, dis-me imbècil.
Publica un comentari a l'entrada