El llibre, ho reconec, me'l vaig comprar perquè em quedava bé sota el braç. Almenys en part (no del braç, sinó de la raó per a comprar-lo). Era un diumenge de tardor i em dirigia a la cèntrica Sala Ultramar de València. Prop d'allí queda l'FNAC, així que vaig aprofitar l'avinentesa i l'obertura dominical de dita tenda per comprar-me un llibre, i no només com a cosa per a llegir sinó també com a complement de moda que em donara certa pose d'intelectual o almenys la possibilitat de fer-hi broma amb qui m'acompanyava aquella vesprada al teatre. El llibre elegit per a l'ocasió és tot un clàssic: Middlemarch, de l'escriptora britànica George Eliot (1819-1880). Crec fermament en el valor visual dels llibres com a objecte; em considere adicte a la tasca de reubicar llibres en prestatges, de renovar llibreries, d'ordenar volums segons colors, formes o segons com pegue el sol a determinades hores. Però també els llig. I això estic fent amb Middlemarch (que conste). No sé quan acabaré aquest voluminós clàssic, lectura d'estiu traslladada no sé per què a l'hivern. Quan arribe el moment de fer-ne la valoració final tornaré al blog; de moment, els primers capítols em fan pensar que val la pena seguir llegint novela.
Middlemarch
El llibre, ho reconec, me'l vaig comprar perquè em quedava bé sota el braç. Almenys en part (no del braç, sinó de la raó per a comprar-lo). Era un diumenge de tardor i em dirigia a la cèntrica Sala Ultramar de València. Prop d'allí queda l'FNAC, així que vaig aprofitar l'avinentesa i l'obertura dominical de dita tenda per comprar-me un llibre, i no només com a cosa per a llegir sinó també com a complement de moda que em donara certa pose d'intelectual o almenys la possibilitat de fer-hi broma amb qui m'acompanyava aquella vesprada al teatre. El llibre elegit per a l'ocasió és tot un clàssic: Middlemarch, de l'escriptora britànica George Eliot (1819-1880). Crec fermament en el valor visual dels llibres com a objecte; em considere adicte a la tasca de reubicar llibres en prestatges, de renovar llibreries, d'ordenar volums segons colors, formes o segons com pegue el sol a determinades hores. Però també els llig. I això estic fent amb Middlemarch (que conste). No sé quan acabaré aquest voluminós clàssic, lectura d'estiu traslladada no sé per què a l'hivern. Quan arribe el moment de fer-ne la valoració final tornaré al blog; de moment, els primers capítols em fan pensar que val la pena seguir llegint novela.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
¿Per què en este post no es parla de poesia? ¿Mereix un post de "petots descrits" que no parle de poesia tindre cap comentari? ¿Per què Tadeus refuix parlar de la nit o sopar de Robert Burns?
Estimat EROs, comprenc que vosté i altres seguidors de Petits Escrits aspiren sempre a la cosa poètica, encara que siga per demolir-la, però dic jo: ¿No caldria en realitat una mena de 'Grans escrits' per a abordar en plenitud aquelles qüestions veritablement grans?
A mi també m'agrada el valor visual dels llibres com a objecte en si mateixos.
Però m'ha quedat un dubte, ¿va tenir vostè èxit amb aquest llibre sota el braç, o només li va servir per a la posterior lectura?
Salutacions.
El cas és que no...
Vaig començar a llegir el llibre, fins a les primeres dues-centes pàgines, però vaig perdre la motivació per a continuar amb els centenars que em quedaven. No sé si ho tornaré a intentar. Em vaig trobar molt allunyat del món que es descriu en la novela; no vaig trobar possibles ponts que m'hi aproparen.
Vaja, ho lamente ...
De vegades a mi m'ha passat això mateix amb novel·les d'altres segles, que parlen de temps molt llunyans amb els quals no tinc cap tipus de connexió i que tampoc aporten res de nou.
Tanmateix, el llibre en si mateix, com a objecte és bonic.
I tant. Els llibres són objectes atractius a la vista, fins i tot a l'olfacte.
Hi ha editorials que cuiden molt la presència física dels llibres, per exemple Blackie Books o Impedimenta. Edicions senzilles però fetes amb gust. Aquest és un dels plusos que pot fer que no desapareguen els llibres tradicionals enfront de l'empenta del llibre electrònic.
Això mateix pense jo, una de les raons per les que no desapareixerà el llibre imprès és el plaer que dóna tenir un llibre entre les mans.
Això encara no l'ha creat la tecnologia, ni crec que pugui aconseguir-ho mai ... O sí, qui sap ...?
Publica un comentari a l'entrada