Twin Peaks

Després de vore la primera temporada de Twin Peaks, famosa sèrie televisiva ideada per David Lynch i Mark Frost, arribe a dos conclusions principals:

1. Que no voré la segona temporada.

2. Que les sèries de televisió són merament un producte comercial, i poc més. Als anys noranta, arran sobretot de l'estrena de Twin Peaks, es va posar de moda entre els intelectals la idea que les sèries de televisió podien atansar mèrits artístics més allà de la seua funció d'entreteniment. Ho trobe falaç. És cert que el programa pilot de Twin Peaks promet allò que s'espera d'una bona película, com passa amb altres famoses sèries televisives, però aquesta imprompta inicial es dilueix invariablement en els següents episodis.

Com a producte comercial promogut per les grans productores televisives, l'únic que interessa és allargar la idea inicial per tal de fer un màxim nombre d'episodis i recollir així el màxim de beneficis. Totes les sèries de televisió acaben derivant en una maranya de trames i subtrames en la qual es perd tota unitat o versemblança. Els americans utilitzen el terme "jumping the shark" per referir-se a eixe moment en què tota sèrie de televisió deixa de tenir el mínim de qualitat narrativa, en particular quan s'estiren els arguments i les situacions fins a fer-los insostenibles. A Twin Peaks li passa ben prompte: el nombre de protagonistes es multipliquen sense sentit, i els personatges més o menys reconeixibles es converteixen en esperpents amb més o menys gràcia. Vaig vore l'últim episodi amb total desgana, conscient que allò que se'm proposava era ja un subproducte sense sentit.