S'han dit moltes coses sobre els atemptats de les Torres Bessones de Nova York, s'han escrit llibres, s'han inventat teories conspiratòries, hi ha documentals, películes, imatges per a la història, imatges inèdites, testimonis personals, explicacions de tota mena. Entre la garbera d'informació i contrainformació resulta difícil destriar allò que pot valer la pena llegir. L'altre dia em vaig trobar en El País la ressenya d'un nou llibre sobre Al-Qaeda que acaba de ser publicat en espanyol: La torre elevada, del periodista Lawrence Wright, i vaig pensar que potser valdria la pena llegir-lo. Vaig trobar la versió original en anglés (The Looming Tower: Al-Qaeda and the Road to 9/11), publicada en 2006, i me l'he llegida d'un tiró. 
El llibre de Wright té tota la pinta de ser, fins ara, un dels llibres més complets que s'haja escrit sobre bin Laden i el seu colaborador l'egipci Zawahiri, els fundadors d'Al-Qaeda, i sobre la Jihad islámica, des dels seus inicis fins a la data fatídica de l'11 de setembre de 2001. Impressiona la quantitat d'informació que l'autor ha utilitzat per a redactar el llibre: centenars de documents de tota mena, entrevistes amb alguns dels principals personatges, una anàlisi minuciosa de tots els fils de la història fins a detalls inesperats. Però La torre elevada va molt més allà del que en mans d'altres quedaria en mera tesi doctoral i s'apropa a allò que podríem denominar periodisme literari, o frontera entre periodisme i literatura, un lloc on trobaríem entre altres a Truman Capote i el seu reportatge convertit en llibre, In Cold Blood (= A sang freda), una de les peces clau de la literatura del segle XX. Llegint La torre elevada he tingut la impressió, en alguns moments, d'estar llegint una novela de ficció. Tots tenim la nostra película particular d'aquells dies; Lawrence Wright, en el seu llibre, recrea escenaris, arguments i percepcions, i ens du de nou a una trama tan inversemblant com real.
¿Quin sentit té a estes alçades tornar a submergir-se en uns fets dels quals s'han dit ja tantes coses? Una de les qualitats del llibre de Wright és que ens situa la història d'Al-Qaeda en el seu context socio-històric. Ens parla amb detall de bin Laden i Zawahiri i dels líders islamistes que van influir en tots dos, ens fa un retrat psicològic dels principals personatges, incloent alguns destacats membres de la CIA i l'FBI, ens parla del paper que les potències occidentals han tingut en els països àrabs i les conseqüències dels seus actes. Però sobretot construeix un relat de gran força, amb potencials efectes d'atracció sobre el lector. A mi, personalment, m'ha ajudat a entendre millor un fenòmen aparentment tan incomprensible com el del terrorisme islamista. I a entendre millor l'últim segle d'història humana, si és que això és possible.Nota de l'11 d'Octubre: acabe de descobrir que existeix també una edició del llibre en català, titulat L'amenaça de la torre. Editorial Mina, 2008. Ací està la imatge de la coberta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada