Brideshead Revisited

Era molt jovenet quan feien a la tele la sèrie Retorno a Brideshead, que a penes vaig seguir i de la qual, per aquelles coses de mirar de refiló i escoltar sense fer massa cas, em va quedar alguna vaga noció de 'cosa que valia la pena', encara que fóra només per certa elegància intrínseca en algunes escenes o la sumptuositat, fins i tot musical, d'allò que apareixia entre anuncis enmig d'un desig de vore una altra cosa (potser "Vacaciones en el mar" o "Verano azul"); després, passats els anys, em vaig vore tots els capítols al British Council de València, i en aquell moment li vaig trobar el sentit a totes aquelles sensacions soltes, fins que anys després, fa relativament pocs, vaig llegir la novela original d'Evelyn Waugh i em vaig enamorar per fi d'eixa obra mestra de la literatura transitada d'ànimes emboirades i llums palatines. Som a la Segona Guerra Mundial. Un jove oficial de l'exèrcit anglès arriba amb la seua companyia a un lloc de la campinya anglesa on han d'establir la seua base. El lloc és Brideshead, una imponent mansió envoltada de jardins i llacs i camins de sorra. En Anglaterra les anomenen "country houses", cases de camp. El jove oficial, Charles Ryder, retroba un món que havia arribat ja a la seua fi. I llavors recorda.


Sé que recentment s'ha fet una película sobre Brideshead Revisited. La vam intentar vore l'estiu passat, o l'anterior, i el resultat va ser que poc després ens vam adormir com angelets en el sofà. La película, pel poquet que vaig vore, em va semblar un succedani prescindible.