Amerika, de Franz Kafka

Primer paràgraf de la novela:

Als der sechzehnjährige Karl Roßmann, der von seinen armen Eltern nach Amerika geschickt worden war, weil ihn ein Dienstmädchen verführt und ein Kind von ihm bekommen hatte, in dem schon langsam gewordenen Schiff in den Hafen von New York einfuhr, erblickte er die schon längst beobachtete Statue der Freiheitsgöttin wie in einem plötzlich stärker gewordenen Sonnenlicht. Ihr Arm mit dem Schwert ragte wie neuerdings empor, und um ihre Gestalt wehten die freien Lüfte.

No sé si traduir-ho al valencià o simplement comentar-ho. D'entrada em sembla quasi impossible traduir. Intent: "Quan Karl Rossman, de setze anys, al qual els seus pares, sense recursos, havien enviat a América perquè s'havia liat amb una criada amb la qual havia tingut un fill...". La cosa ja va malament, perquè la sintaxi de l'alemany és ben diferent a la nostra i la prosa super-fluïda de Franz Kafka, un mestre de narrar contes, perd molta de la seua fluïdesa al traduir-la al valencià. ¿Què fer amb "der sechzehnjährige Karl Roßmann"? ¿Com incloure l'edat del protagonista i al mateix temps mantenir l'elegància de la frase? La cosa empitjora després: "... va entrar en el port de Nova York en el vaixell que s'havia anat fent més lent, va vore la Deessa de la Llibertat, observada ja des de molt abans, com si estigués envoltada d'una llum solar que s'havia fet de sobte més forta". I ací ja la cosa es perd, es perd la màgia de l'ordre de paraules kafkià, perquè no hi ha manera humana de reflectir "in einem plötzlich stärker gewordenen Sonnenlicht" en valencià, o en castellà, o en francés, i perquè el verb "einfuhr" (="va entrar") es troba molt més darrere en la frase, com si diguérem "en el barco que s'havia anat fent més lent en el port de Nova York va entrar". Es perd la bellesa de la prosa kafkiana i la prosa en alemany. Ens quedem amb l'anècdota, ens perdem el millor de Kafka. Continua el paràgraf: "El seu braç amb l'espasa sobreeixia des de poc abans, i al voltant de la seua forma bufaven els vents lliures". Tothom sap que l'Estàtua de la Llibertat no té una espasa ("Schwert") en la mà, sinó una torxa. Kafka es va equivocar d'imatge, però poc importa. Hui en dia hauríem corregit l'error amb el processador de textos. Hauríem sigut 'exactes'. Kafka escrivia de bon matí en els seus quadernets, escrivia prosa pura, sense retocs. Max Brod, l'amic de Kafka que es va fer càrrec del seu llegat, va trobar els manuscrits d'Amerika i altres escrits amb una nota que demanava cremar-los. Brod va decidir no prendre-s'ho al peu de la lletra i va decidir oferir al món esta i altres peces narratives de Kafka. ¿Va fer bé? Jo diria que sí, tot i que durant un temps vaig pensar altrament. Així és com ens ha arribat Amerika. El primer paràgraf del primer capítol, el que hem intentat traduir, conté gran part de la informació de la novela; després ve l'episodi del fogoner, i el del paraigües que el jove Karl es deixa oblidat en el camarot. Els capítols següents ens porten no sé sap molt bé on, amb molts pocs referents on agarrar-se, com ara el Naturtheater von Oklahoma, el Teatre Natural d'Oklahoma, i ho dic només per la referència geogràfica.