Ho confesse: m'encanta el programa
Humor Amarillo. Em partisc de riure escoltant les narracions que fan els dos comentaristes combinades amb les imatges d'un estrambòtic concurs japonés dels anys huitanta. ¿Intentar descriure-ho? No sé. Xorra, impresentable, cutre... A mi em sembla genial. El programa es va emetre a principis dels noranta en Telecinco, i fa uns pocs anys van posar nous capítols en Cuatro. Els comentaristes havien canviat, però la fórmula era la mateixa: desvariar. Hi havia una sèrie de personatges recurrents que apareixien en el programa, entre presentadors, 'esbirros' i concursants; el més célebre, el
Chino Cudeiro, autèntic símbol d'aquell desficaci, un concursant de presència fugaç que sempre acabava 'morint' en alguna de les proves. Un altre personatge itinerant era l'inoblidable
Gacela Thomsom. En fi, per a partir-se. Inenarrablement. També en YouTube.
Una curiositat de pes: el programa japonés original va ser creació de
Takeshi Kitano, que apareix també com a presentador fent el xorra. Doncs sí, és el mateix Takeshi Kitano que anys després es va convertir en reconegut cineasta per películes com
Dolls o
Zatoichi, que va guanyar un premi al festival de Venècia. Películes, per cert, que no he vist. ¿Serà qüestió de fer-se l'ànim?
Una curiositat de pes: el programa japonés original va ser creació de Takeshi Kitano, que apareix també com a presentador fent el xorra. Doncs sí, és el mateix Takeshi Kitano que anys després es va convertir en reconegut cineasta per películes com Dolls o Zatoichi, que va guanyar un premi al festival de Venècia. Películes, per cert, que no he vist. ¿Serà qüestió de fer-se l'ànim?
3 comentaris:
No em provoca cap càrrec de consciència dir que jo també veia el programa. Molt gran, el Chino Cudeiro, però sobretot els fulanos que feien de jurat (on, no estic segur, de vegades estava el propi Kitano). No era pel sadisme: era pels comentaristes espanyols.
Sí, a banda de ser el creador del programa, Takeshi Kitano (amb uns quants anys menys) apareixia com a membre del 'jurat' vestit amb una espècie de vestimenta de samurai en versió grotesca o pallassística. El protagonisme de Kitano era notable. Cal tenir en compte que el títol del programa en anglés era "Takeshi's Castle".
¿No ens recorda tot açò una mica a l'Almodóvar que cantava amb MacNamara, comparat amb el posterior cineasta? Exemples de gent aparentment 'reinventada' hi ha molts, amb resultats dispars. Ahí tenim Andrés Pajares, de 'Bingueros' a 'Ay Carmela' i després no se sap molt bé què.
A mi també m'agradava, ho trobava tot tan inversemblant que em feia un bon tip de riure :P i les pel·lícules de Kitano les he vist i m'han agradat, però a mi no se'm pot fer cas, que tot allò oriental m'atrau cosa mala :D
Publica un comentari a l'entrada