Rotomància

Esta vesprada, mentre feia coses per casa, m'he tirat un poderós rot que deia més o menys el següent "YO HE BAILAO". ¿Què s'amaga en eixa frase rotada? ¿Una premonició, un missatge del meu subconscient? Siga com siga, que me quiten lo bailao.

Als EEUU, Frank Sinatra; en Espanya, Raphael; i en Txecoslovàquia...

... Waldemar Matuska. Ací el tenen en acció. El tema es diu Slavici z Madridu, i jo el traduiria per "Uns eslaus a Madrid". El vídeo està ambientat, a la seua manera, en l'època dels Àustries. En fi, no sé: pasen y vean. Advertència: el contingut del vídeo pot ferir la sensibilitat estètica del'espectador, sobretot quan apareixen en escena una espècie de tunos ballant flamenco.


Però bé, s'ha de reconéixer que el nostre amic Waldemar té una gran veu. Ací el tenim versionejant en txec un clàssic americà dels anys cinquanta: Jezebel, compost per Wayne Shanklin en 1951. El tema, enigmàtic en sí mateix, ha conegut infinitat de versions, entre altres d'Edith Piaf o de Depeche Mode. Ací tenim la de Matuska, en txec:


La qual cosa em porta a la cantant que em té captivat des de fa uns dies: Anna Calvi. Ací la tenim fent la seua versió de Jezebel:

Duskarawanza newas wettaz!

Un bon amic m'acaba d'enviar una postal felicitant-me l'any nou en hitita, i no em puc resistir a compartir-la amb vosaltres. Em fa molta ilusió.

Paraules perdudes (I): Comanchero

Estàvem al voltant de la taula jugant a l'Scrabble en català i de sobte algú va posar sobre el tauler la paraula "comanxer", per si colava, i llavors tots els presents en aquella nit de joc barcelonina vam entrar en una altra òrbita, la de rebuscar en el passat i localitzar entre els jocs d'infantesa la paraula "comanchero" i plantejar-se qüestions com ara "¿Qué era un comanchero?"

Això m'he preguntat hui mateix, i he trobat resposta en Wikipedia, com sol passar, però dic jo: ¿Cal la paraula "comanchero" en el món del nou segle? ¿Cal saber què significa? Per si de cas, ací tenen un bonic quadre d'un osage i un comanxe a cavall, i el vídeo d'una cançó titulada "Comanchero":

Personatges televisius destacables (I): El Chino Cudeiro

Ho confesse: m'encanta el programa Humor Amarillo. Em partisc de riure escoltant les narracions que fan els dos comentaristes combinades amb les imatges d'un estrambòtic concurs japonés dels anys huitanta. ¿Intentar descriure-ho? No sé. Xorra, impresentable, cutre... A mi em sembla genial. El programa es va emetre a principis dels noranta en Telecinco, i fa uns pocs anys van posar nous capítols en Cuatro. Els comentaristes havien canviat, però la fórmula era la mateixa: desvariar. Hi havia una sèrie de personatges recurrents que apareixien en el programa, entre presentadors, 'esbirros' i concursants; el més célebre, el Chino Cudeiro, autèntic símbol d'aquell desficaci, un concursant de presència fugaç que sempre acabava 'morint' en alguna de les proves. Un altre personatge itinerant era l'inoblidable Gacela Thomsom. En fi, per a partir-se. Inenarrablement. També en YouTube.

Una curiositat de pes: el programa japonés original va ser creació de Takeshi Kitano, que apareix també com a presentador fent el xorra. Doncs sí, és el mateix Takeshi Kitano que anys després es va convertir en reconegut cineasta per películes com Dolls o Zatoichi, que va guanyar un premi al festival de Venècia. Películes, per cert, que no he vist. ¿Serà qüestió de fer-se l'ànim?

Totò e Peppino a Milano

Una celebre scena del film Malafemmina (1956). I due protagonisti, i famosi comici napoletani Totò e Peppino, sono appena arrivati alla gran città, dove cercano (senza molto successo) l'indirizzo di una donna. Per fortuna, trovano un poliziotto a cui possono chiedere aiuto...

Troballes casuals (I): Sebimuker i Arensnufis

Fa falta estar molt avorrit per dedicar-se a mirar articles de la Viquipèdia triats a l'atzar, i així he estat jo els darrers moments, potser no per avorriment, sinó per no voler pensar ni fer res útil, i és així com he descobert Sebimuker, antic déu de Núbia, i llegint el curt article sobre Sebimuker trobe el següent: "fou un déu de Núbia, company d'Arensnufis". I això ja són paraules majors... Arensnufis!... ¿Pot un nom evocar de millor manera les calentes arenes del desert de Núbia, o el murmuri del vent espargint-se entre flors de pedra? A tot açò: ¿a què es dedicaven estos dos joves déus? ¿Quin bestiar pasturaven, quin eco de quines veus de quins déus, amics o hostils, buscaven en terres tan remotes?... Sebimuker i Arensnufis, amics per sempre, companys en el dur treball de ser divins... ¿No mereixen algun poema èpic, una ègloga, un panegíric, un colossal drama?

.

Fruta del árbol permitido

5.

FRUTA DEL ÁRBOL PERMITIDO

¿Se imaginan si mis versos

ganaran un prestigioso premio literario,

y gracias a ellos me convirtiera en millonario?

Poderoso caballero es el poema.

(Escrit en novembre de 2002.

Recollit en el poemari 41 poemas, alguno de ellos borrado).