no trobo a faltar l'abans, el recordo amb carinyo però prefereixo estimar l'ara i seguir conscient d'estar viva. De tota manera és un text (poema?) evocador :)
Eros: el dia de la sidra arribarà; l'altre dia vaig vore el gatet.
Xavi, Clídice: més que evocar o proposar, el que faig és descriure el que veig davant meu. Visc en un barri on es barreja allò modern (p.e. l'edifici on jo visc) amb habitatges i formes de vida més tradicionals. M'encanten els contrastos.
Pel que fa a ritus, he vist en l'Alcover que també dóna 'rite' com a possible variant menor. Però és que és fàcil liar-se amb els cults/cultes, els mites i els ritus.
Dins de la meua parla o la meua escriptura conserve alguns girs de la meua època catalana (no en va vaig viure allà prop de huit anys). Pose 'xerren' i podria posar 'xarren'. Igual vaig i ho canvie. ¿Per què no?
¿Un punt darrere de "plena"? El més curiós és el següent: es tracta inicialment de tres versos separats, però les possibilitats tècniques de blogger m'han impedit disposar-ho bé. És a dir, darrere de 'lluna' vindria un nou vers, i el mateix darrere de 'plena'. Així ho vaig escriure anit en un trosset de paper.
Com deia Clídice, no està clar si açò és un poema o una altra cosa. Escrivint-lo, em semblava que la cosa donava per a més, però tenia la sensació que convertir-lo en un text més llarg, o més reconeixible com a 'poema', li faria perdre molta de la seua gràcia.
6 comentaris:
I la gent es pregunta:
hi haurà festivitat de la sidra?
Caldria això, de fet, recuperar els ritmes d'abans que ens enganyaren miserablement amb la cultura audiovisual de la velocitat. Qui sap.
no trobo a faltar l'abans, el recordo amb carinyo però prefereixo estimar l'ara i seguir conscient d'estar viva. De tota manera és un text (poema?) evocador :)
Eros: el dia de la sidra arribarà; l'altre dia vaig vore el gatet.
Xavi, Clídice: més que evocar o proposar, el que faig és descriure el que veig davant meu. Visc en un barri on es barreja allò modern (p.e. l'edifici on jo visc) amb habitatges i formes de vida més tradicionals. M'encanten els contrastos.
Parafrasejant Xavi Aliaga:
"Caldria això, de fet, recuperar els rites d'abans..."
Ja sé que es diu ritus, però és igual.
La imatge és bonica, però per qué "xerren" i no "xarren"?
Per qué no un punt després de "plena"?
Sr Alietes, com ve vosté últimament...
Pel que fa a ritus, he vist en l'Alcover que també dóna 'rite' com a possible variant menor. Però és que és fàcil liar-se amb els cults/cultes, els mites i els ritus.
Dins de la meua parla o la meua escriptura conserve alguns girs de la meua època catalana (no en va vaig viure allà prop de huit anys). Pose 'xerren' i podria posar 'xarren'. Igual vaig i ho canvie. ¿Per què no?
¿Un punt darrere de "plena"? El més curiós és el següent: es tracta inicialment de tres versos separats, però les possibilitats tècniques de blogger m'han impedit disposar-ho bé. És a dir, darrere de 'lluna' vindria un nou vers, i el mateix darrere de 'plena'. Així ho vaig escriure anit en un trosset de paper.
Com deia Clídice, no està clar si açò és un poema o una altra cosa. Escrivint-lo, em semblava que la cosa donava per a més, però tenia la sensació que convertir-lo en un text més llarg, o més reconeixible com a 'poema', li faria perdre molta de la seua gràcia.
Publica un comentari a l'entrada