mireu la lluna plena.
M'espera la terrasseta i el bany de llum blanca.
Escrit a les 10:20 de la nit.
(Afegit a posteriori; prové d'un comentari):
Esta vesprada me n'he anat amb la bici i he vist meravellosos paisatges agrícoles on una segadora alçava al vol les tiges d'arròs i les aus revolotejaven per pescar algun gra; pel cel volaven flamencs, o garces (no sabria dir, no sóc ornitòleg); volaven per damunt de mi quan ja el sol s'estava ponent. Els núvols eren de color gris tirant a blau i amb tons rojos. He pensat: "Quina sort estar ací i vore tot açò".
9 comentaris:
Si vens tu i em bufes els núvols, guapo....
ja se n'aniran, tranquil. Ara mateix, des d'on jo estic, la lluna sobrevola un núvol vertical i en paralel brilla el planeta Venus. He dit lluna blanca però no: té tanta llum que es distingeixen bé els cràters grisos.
...però si tu no veus tres a caball d'un burro!!!
(o t'has mercat un "catalejo")
Estic iluminat. Esta vesprada me n'he anat amb la bici i he vist meravellosos paisatges agrícoles on una segadora alçava al vol les tiges d'arròs i les aus revolotejaven per pescar algun gra; pel cel volaven flamencs, o garces (no sabria dir, no sóc ornitòleg); volaven per damunt de mi quan ja el sol s'estava ponent. Els núvols eren de color gris tirant a blau i amb tons rojos. He pensat: "Quina sort estar ací i vore tot açò".
Xe, pôs tens raó !!! A vore si jo demà, en la meua ruta per la Calderona des d'el Monastir de Porta Coeli,arribe a tindre sensacions semblants. Cada dia m'ompli més assaborir aquestes coses.
Què xicotet és el món! el diumenge vaig estar en Porta Coeli, però atenció: no es pot entrar, està tancat a cal i canto. És de clausura rigorosa, i pel que es veu, de silenci rigorós. Segons em va dir algú, fan un dia a l'any una jornada de portes obertes, però només per a homes.
La Calderona té racons molt bonics. El diumenge vam anar al poblat ibèric del Puntal dels Llops, prop d'Olocau. Impressionant.
Fa dies que no vaig en la bicicleta, però si l'agafo a la posta, en aquest costerut món meu, no puc estar pel paisatge. M'heu fet enveja mestre! :)
El gran Tadeus bucòlic!! Quina bona lliçó és gaudir de les xicotetes coses de la vida.
Sí, Xavier. Torna a començar una altra tardor.
Clídice: els terrenys plans són ideals per a practicar ciclisme amateur, sobretot per a persones com jo, amb un cos poc apte per a Tourmalets!
Publica un comentari a l'entrada