Faré un vers sobre no res;
no parlarà de mi, ni d'altra gent,
no serà d'amor ni de jovent,
ni d'altra cosa,
ans fou trobat tot dormintsobre un cavall.
¿Un poeta avantaguardista del segle XX? ¿Un jove poeta maleit de la burgesia francesa? ¿Un poeta noucentista, renaixentista, futurista, nihilista?
Doncs no. El poema va ser compost el segle XII per Guilhem de Peitieu, considerat el més antic trobador occità amb obra conservada. Més amunt els he oferit la meua traducció al valencià. Ací baix, el text original:
Farai un vers de dreit nien:
non er de mi ni d'autra gen,
non er d'amor ni de joven,
...........ni de ren au
qu'enans fo trobatz en durmen
.......... sus un chivau.
La poesia trobadoresca ens depara sorpreses. Primer perquè està escrita en una llengua literària molt pròxima a la nostra. Segon, perquè és molt més del que sembla deduir-se dels tòpics. Ho estic descobrint de la mà del mestre Martín de Riquer i el primer volum de la seua magistral obra Los trovadores. Historia literaria y textos. En realitat, vaig arribar als trobadors a través de l'italià Francesco Benozzo i la seua teoiria que vincula poesia trobadoresca i tradició xamànica. Un altre italià, Gabriele Costa, té un llibre on proposa un vincle de llarga durada entre filosofia presocràtica i pràctiques xamàniques. Tot això sona a estrany, i a difícil de demostrar, però em fa aproximar-me a la literatura antiga d'una manera més rica. I descobrir mons estètics més allà dels tòpics.Imatge de l'esquerra: manuscrit del poema Lo ferm voler, d'Arnaut Daniel.
5 comentaris:
Interessant de veritat. Recorde haver llegit aquest poeta en alguna antologia (dintre d'una matèria universitària), però efectivament aquesta poesia és un món a descobrir.
Em fan ganes de buscar l'antologia.
Interessant post. Moltes de les composicions de trobadors eren cançons, és a dir, textos destinats a ser cantats amb acompanyament d’algun instrument musical (hom conserva la melodia d’unes 250). No sé si vostè n’haurà escoltat alguna. Hi ha al mercat algunes gravacions molt interessants: El cançoner trobadoresc de Sant Joan de les Abadesses (Caixa d’Ontinyent), del grup Menestrils, d’Ontinyent; Trobadors (Naïve), de Capella de Ministrers; Trouvères (DHM), de Sequentia... També hi ha diverses gravacions del Troubadours Art Ensemble de Gérard Zuchetto, algunes de les quals són molt imaginatives (en el sentit que no responen a cap partitura medieval), però la seua música és bellíssima.
Moltes gràcies pels comentaris.
Efectivament, Ximo, un pas lògic per a gaudir de la poesia trobadoresca és escoltar-la en forma de música. Intentaré trobar els discos que vosté esmenta, i d'altres.
En general, les composicions dels trobadors no eren interpretades per ells mateixos, sinó pels joglars. Hi hagué algun cas de trobador que també era (o havia sigut abans) joglar, però no era el cas habitual. Això ens dona certa mesura de la riquesa d'aquest tipus de creació artística: per una banda escriptorss amb formació erudita, i per altra professionals de la música.
I què dir de les trobairitz i de les dones albigeses i ... ai!
Efectivament Clidice, tot i que els autors de poesia trobadoresca eren primordialment homes, també hi havia dones trobadores (trobairitz), per exemple una que acabe de descobrir: Azalais de Porcaraigues (segona meitat del segle XII).
Publica un comentari a l'entrada