Ens hem de convertir en els censors despietats de nosaltres mateixos

Hi ha certa nostàlgia per la música pop-rock dels anys huitanta, que afecta principalment a aquells que, com jo mateix, vam viure la dècada en plena adolescència. Hi ha també, però, joves creadors d'ara que, sense tenir l'experiència de primera mà, s'estan dedicant a recrear i reinterpretar aquella música. Un d'ells és el nordamericà John Maus, nascut precisament en 1980. El seu tercer àlbum, que porta l'estrambòtic títol de We Must Become the Pitiless Censors of Ourselves, serà publicat pròximament. De moment, es pot escoltar íntegrament en aquesta pàgina web, de la revista NPR, que inclou també un interessant article.

Els temes d'aquest àlbum, i també els dels dos anteriors (Songs, 2006, i Love is Real, 2008), poden definir-se com una espècie de magma psicofònic on reverberen grups com ara New Order, Orchestral Maneouvres in the Dark o The Chameleons, entre altres, una amalgama de sonoritats nascudes en el sintetitzador i melodies pegadisses ultra-huitanteres. Potser el disc no passarà a la història com una obra mestra però conté almenys un tema que em sembla colossal. Es diu Streetlight i és la primera pista del disc (mireu el link més amunt). Va ser posar la canço i començar a ballar com un jovenet pels corredors del meu pis!