El mes de juny vaig assistir a un cordial acte del festival Cinema Jove de València, on la directora àrab Haifa Al Mansur parlava de la seua película, Wadjda, traduida a l'espanyol com a La bicicleta verde (2012), tot contestant les preguntes del públic, entre elles les meues. Ja se sap la història: Wadjda és la primera película que s'ha rodat mai a Aràbia Saudí, i en ella es parla de la peculiar societat d'aquell país a través de les aspiracions i els somnis de la protagonista, de nom Wadjda. La película és meritòria, dins de les seues limitaciones, i fa un recorregut ple de sensibilitat per eixe món tan opac i tancat en sí mateix com és el de la societat saudí. Com deia, li vaig fer un parell de preguntes a la directora (persona amabilíssima, amb un perfecte anglés perfeccionat a Sidney, on es va formar com a cineasta), però se'm va quedar en la recàmera alguna més, per exemple aquesta:
"No sé si vosté s'ha plantejat tornar a fer una película al seu país. En qualsevol cas, ¿es pot fer cinema en Aràbia Saudí evitant que les películes es convertisquen en certa manera en testimonis d'una realitat sociocultural o política, la del règim islamista radical que governa aquell país? ¿Hi ha lloc per a alguna història d'amor, alguna comèdia, algun drama tal com els entenem segons els nostres paràmetres occidentals? ¿Hi ha espai per a un cinema que no siga, en certa manera, un documental sobre individus que aspiren a tenir veu pròpia en un règim que els la nega?"
Darrerament estic llegint un relat noir del meu amic Xavier Aliaga, que ha anat lliurant de manera episòdica mitjançant el seu blog de blogs, tal com feien fa segle i mig Dostoievski i Dickens. El relat, que s'anomena Només volia que ho saberes, ve a ser la segona aventura policiaca del particular policia Feliu Oyono. Vaig llegir en el seu moment la primera entrega, Els neos de Sodoma, i espere llegir la següent, ja anunciada. Els casos a què s'enfronta el Sr Oyono són molt a la manera valenciana: hi ha governs locals, petits i grans corruptes, corrupteles de tota mena, personatges d'alta i baixa estopa, referents festius, drames íntims. La pregunta que li faria al Sr Aliaga en una suposada tertúlia literària vindria a ser la següent (de fet, ja li la he feta per altres vies, però ara vull amplificar-la ací:"¿Es pot escriure novela negra ambientada en València sense que aparega de manera notòria el submón de corrupció política que ens ha fet cèlebres els darrers temps? ¿Existeix una València negra més negra que la que ja existeix? ¿Pot la novela contemporània fugir de la realitat contemporània?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada