La belle noiseuse, de Jacques Rivette (1991), amb una Emmanuele Béart tan nua com la música de Stravinsky que ens sorprén a l'inici.
Seguint amb Stravinsky, l'extraordinària seqüència inicial de Coco Chanel et Igor Stravinsky (2009), irregular película de Jan Kounen.
http://www.youtube.com/watch?v=grFJDynzvzo
Moonrise Kingdom (2012), de Wes Anderson, ens sorprén des de l'inici amb uns crèdits en els quals sona la brillantíssima composició The Young Person's Guide to the Orchestra, de Benjamin Britten (el vídeo de la película no està disponible en Internet; en pose un d'una actuació orquestral).
Per últim una película que gira tota ella al voltant d'una composició musical: Black Swan (2010), de Darren Aronofsky. Em resulta pràcticament impossible trobar un compositor més genial que Tchaikovsky. La seua música per sí sola justifica la película. Ací tenen un vídeo amb l'escena 29, Acte IV. Una explosió musical que no es pot comparar amb res. Apoteosi creativa sense paliatius. Esplendor al màxim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada