Paulí de Nola es va quedar com sant Paulí?

"Quedar-se com sant Paulí" és una dita molt popular en terres valencianes, que he escoltat infinitat de vegades a la meua Xàtiva natal. S'utiliza per a descriure aquella persona que s'ha quedat sense res, amb una mà al davant i l'altra al darrere. De fet, una versió molt estesa de la dita afegeix aquesta rima: "Quedar-se com sant Paulí, amb una mà en la bossa i l'altra en el florí", on "florí", en la parla valenciana d'aquells temps, que encara lluita per no desaparèixer del tot, és un sinònim de "cul", i la "bossa", dels genitals masculins.

En el seu blog, Les nostres comparances, Eugeni S. Reig recull algunes variants d'aquesta curiosa dita, que pel que sembla només existeix a València (enllaç). Comenta, entre altres coses, que l'escriptor Toni Cucarella, xativí com jo, la feu servir en la seua primera novela, Cool: fresc. Inclou també, com deia, altres versions de la dita, com ara "més pelat que sant Paulí", "pobre com sant Paulí", "quedar-se a dèneu com Sant Paulí" entre altres.

Ara bé, ¿qui es aquest 'sant Pauli, que tan estranya devoció suscita a les nostres terres? Jo en conec tres amb aquest nom, tots ells de la meua època preferida, la tardorromana, i coneguts per ser autors cristians. El més famós és Paulí de Nola, sant i poeta, però tenim també Paulí de Milà, conegut sobretot per la seua biografia (molt imaginària) d'Ambrosi de Milà, i Paulí de Pella, autor galo-romà del segle V, autor del Eucharisticus, que dona valuosa informació sobre la Gàlia de les darreres dècades de l'imperi romà d'Occident. 

Molt probablement, tal com suggereix Reig al seu blog, es tracta de Paulí de Nola, personatge històric de gran rellevància per a la consolidació del cristianisme a Occident, sobretot per la seua decisió d'abandonar la vida aristocràtica i encetar un nou camí dins de l'ascetisme cristià. Potser el concepte de pobresa sobrevinguda li vinga del fet d'haver renunciat a totes les seues possessions terrenals en busca d'un nou horitzó. No conec cap altre aspecte de la seua vida que permeta aquesta connexió. Paulí va estar casat amb una de les dones de les quals parle al meu llibre: Teràsia, natural d'Hispània, probablement de Complutum (Alcalá de Henares).

En el llibre faig una anàlisi detallada de Paulí i de Teràsia, i de com el seu matrimoni es va convertir en espiritual quan tots dos van decidir canviar radicalment de vida. El que no està tan clar és si Paulí i Teràsia van renunciar del tot als bens materials. Com deia, desenvolupe la qüestió de manera completa al meu llibre, per si teniu curiositat.

Tornem ara a la pregunta inicial: "Paulí de Nola es va quedar com sant Paulí?", és a dir, ¿va fer honor a la dita que ell mateix protagonitza? Jo, personalment, diria que en certa manera sí, però no.

___________________________

Bibliografia:

- Brown, Peter (2012). Through the Eye of a Needle: Wealth, the Fall of Rome, and the Making of Christianity in the West, 350–550 AD. Princeton University Press.

- Trout, Dennis E. (1999). Paulinus of Nola. Life, Letters, and Poems. University of California Press.