Esta entrevista que me hicieron hace un par de meses en el programa La tregua del escritor, de Russafa Radio, resume bastante bien quién soy y por qué hago lo que hago en materia de historia. Todo ello, entre otras cosas, por el buen hacer de la entrevistadora, Mónica Gómez.
El programa puede verse en este enlace de YouTube.
"Quedar-se com sant Paulí" és una dita molt popular en terres valencianes, que he escoltat infinitat de vegades a la meua Xàtiva natal. S'utiliza per a descriure aquella persona que s'ha quedat sense res, amb una mà al davant i l'altra al darrere. De fet, una versió molt estesa de la dita afegeix aquesta rima: "Quedar-se com sant Paulí, amb una mà en la bossa i l'altra en el florí", on "florí", en la parla valenciana d'aquells temps, que encara lluita per no desaparèixer del tot, és un sinònim de "cul", i la "bossa", dels genitals masculins.
En el seu blog, Les nostres comparances, Eugeni S. Reig recull algunes variants d'aquesta curiosa dita, que pel que sembla només existeix a València (enllaç). Comenta, entre altres coses, que l'escriptor Toni Cucarella, xativí com jo, la feu servir en la seua primera novela, Cool: fresc. Inclou també, com deia, altres versions de la dita, com ara "més pelat que sant Paulí", "pobre com sant Paulí", "quedar-se a dèneu com Sant Paulí" entre altres.
Ara bé, ¿qui es aquest 'sant Pauli, que tan estranya devoció suscita a les nostres terres? Jo en conec tres amb aquest nom, tots ells de la meua època preferida, la tardorromana, i coneguts per ser autors cristians. El més famós és Paulí de Nola, sant i poeta, però tenim també Paulí de Milà, conegut sobretot per la seua biografia (molt imaginària) d'Ambrosi de Milà, i Paulí de Pella, autor galo-romà del segle V, autor del Eucharisticus, que dona valuosa informació sobre la Gàlia de les darreres dècades de l'imperi romà d'Occident.
Molt probablement, tal com suggereix Reig al seu blog, es tracta de Paulí de Nola, personatge històric de gran rellevància per a la consolidació del cristianisme a Occident, sobretot per la seua decisió d'abandonar la vida aristocràtica i encetar un nou camí dins de l'ascetisme cristià. Potser el concepte de pobresa sobrevinguda li vinga del fet d'haver renunciat a totes les seues possessions terrenals en busca d'un nou horitzó. No conec cap altre aspecte de la seua vida que permeta aquesta connexió. Paulí va estar casat amb una de les dones de les quals parle al meu llibre: Teràsia, natural d'Hispània, probablement de Complutum (Alcalá de Henares).
Tornem ara a la pregunta inicial: "Paulí de Nola es va quedar com sant Paulí?", és a dir, ¿va fer honor a la dita que ell mateix protagonitza? Jo, personalment, diria que en certa manera sí, però no.
___________________________
Bibliografia:
- Brown, Peter (2012). Through the Eye of a Needle: Wealth, the Fall of Rome, and the Making of Christianity in the West, 350–550 AD. Princeton University Press.
- Trout, Dennis E. (1999). Paulinus of Nola. Life, Letters, and Poems. University of California Press.
Aquí la reseña que Mª Engracia Muñoz-Santos, conocida por su tarea investigadora y divulgadora en historia romana, ha escrito sobre mi libro. Puede leerse en su blog, 'Ecos de tinta antigua'.
No sabem exactament com es deia (només es conserva part del seu nom: -ALATIN-), però les poques paraules que s'han preservat de la seua inscripció funerària ens diuen que procedia d'una província hispana, i que va morir als vint-i-tres anys, probablement a l'antiga ciutat de Salona, on es va trobar la seua làpida. Ací tenim el text tal com l'arreplega el CIL (III.9541):
Salona és el nom antic de l'actual Solin, situada a prop de Split, a Croàcia, en el que era antigament la província romana de Dalmàcia. La primera pregunta que cal fer-nos, sense possible resposta, és què hi feia el nostre amic/amiga -ALATIN- (potser PALATINUS, PALATINA, qui sap?) en aquelles terres, tan lluny d'Hispània. Què el va dur o la va dur a la mort tan jove? Qui es va encarregar del seu enterrament?
Podem deduir, això sí, que la inscripció podria datar-se en època anterior a la meitat del segle V, quan l'imperi romà d'Occident encara existia. Una època a la qual estic acostumat; no és casual que m'haja trobat aquesta inscripció enmig de les meus lectures.
Per desgràcia, no existeixen dades sobre el lloc exacte de trobada de la peça o sobre el context arqueològic en què s'inseria. Hui en dia es troba, com tantes altres innumerables peces d'epigrafia trobades a Salona, emmagatzemada en el museu arqueològic de Split.
Ací tenim el text complet que es conserva de la inscripció:
[...]ALATIN
[... vixit a]N[nos] XXIII EX PROV[incia] SPAN[ia]
[si] Q[uis] VELLIT APERIRE
[hanc arcam? et corp]US VEXARE, INFE
[ret...].
Com veiem, hi ha molts paraules incompletes i moltes conjectures, a banda de formes curioses, como ara SPANIA en comptes d'HISPANIA, però sembla clar que la darrera part de la inscripció era una advertència per als que passaven per allí i llegien el text: "Aquell que intente obrir (el sarcòfag) i fer malbé el cos, haurà de depositar (?)...". Ens quedem sense saber la part final de l'amenaça pòstuma del personatge hispà de nom incomplet que algun dia va passar per Salona, on va trobar la mort, i on va deixar per a la posteritat aquest missatge, per altra banda no poc habitual en epigrafia funerària llatina, en forma d'avís a propis i estranys.
---
Bibliografia:
- E. Marin et al. (2010). Salona 4. Inscriptions de Salone chrétienne, IVe-VIIe siècles. Split., pp. 911-912.
- Epigraphic Database Heidelberg: https://edh.ub.uni-heidelberg.de/edh/inschrift/HD064356
El viernes, 21 de febrero, presentaré mi libro, "Roma 410 AD. Mujeres bajo el asedio", en la librería Áurea Clásicos, de Madrid. A las 19:00.
Una grata experiencia ser entrevistado por Gonzalo Soriano para su podcast 'Arde Bizancio'. Hablamos largamente sobre mi libro, "Roma 410 A.D. Mujeres bajo el asedio" (Ed. Rhemata), y sobre la época tardorromana en general.
El podcast puede escucharse en las siguientes plataformas:
- Ivoox: Enlace.
- Spotify: Enlace.
Mi libro ya está a la venta. Si os interesa, podéis adquirirlo en librerías, en la página web de la editorial (ed. Rhemata) o en Amazon. Aquí un poco de información adicional sobre el libro, en contraportada:
El otro día lo presenté, junto a Ángel Narro, en la librería Bartleby de Valencia. Fue una experiencia excelente, en todos los sentidos: por el lugar en que se produjo, por el excelente ambiente que creamos entre todos, y por la satisfacción que siento cada vez que hablo en público de un tema que me apasiona: el estudio de las mujeres tardorromanas.
La idea es que haya otras presentaciones en el futuro. Lo iré anunciando en mis redes sociales.
X: Enlace.
Bluesky: Enlace.
Instagram: Enlace.
Facebook: Enlace
Aquí tenemos mi nuevo libro, que ha sido anunciado hoy en preventa por la editorial (Ed. Rhemata). En este enlace tenéis un poco más de información.
Tenemos previsto presentarlo en Valencia dentro de un par de semanas. Iré informando.
Mi nuevo libro se titula Roma 410 A.D. Mujeres bajo el asedio y es un ensayo de temática histórica publicado por la Editorial Rhemata. Próximamente os daré más detalles: fecha de publicación, presentaciones, etc.
De momento tenemos la portada en esta imagen de la editorial, que recoge las novedades para el otoño:
