No sabem exactament com es deia (només es conserva part del seu nom: -ALATIN-), però les poques paraules que s'han preservat de la seua inscripció funerària ens diuen que procedia d'una província hispana, i que va morir als vint-i-tres anys, probablement a l'antiga ciutat de Salona, on es va trobar la seua làpida. Ací tenim el text tal com l'arreplega el CIL (III.9541):
Però la inscripció ens diu alguna cosa més, com veurem al final...Salona és el nom antic de l'actual Solin, situada a prop de Split, a Croàcia, en el que era antigament la província romana de Dalmàcia. La primera pregunta que cal fer-nos, sense possible resposta, és què hi feia el nostre amic/amiga -ALATIN- (potser PALATINUS, PALATINA, qui sap?) en aquelles terres, tan lluny d'Hispània. Què el va dur o la va dur a la mort tan jove? Qui es va encarregar del seu enterrament?
Podem deduir, això sí, que la inscripció podria datar-se en època anterior a la meitat del segle V, quan l'imperi romà d'Occident encara existia. Una època a la qual estic acostumat; no és casual que m'haja trobat aquesta inscripció enmig de les meus lectures.
Per desgràcia, no existeixen dades sobre el lloc exacte de trobada de la peça o sobre el context arqueològic en què s'inseria. Hui en dia es troba, com tantes altres innumerables peces d'epigrafia trobades a Salona, emmagatzemada en el museu arqueològic de Split.
Ací tenim el text complet que es conserva de la inscripció:
[...]ALATIN
[... vixit a]N[nos] XXIII EX PROV[incia] SPAN[ia]
[si] Q[uis] VELLIT APERIRE
[hanc arcam? et corp]US VEXARE, INFE
[ret...].
Com veiem, hi ha molts paraules incompletes i moltes conjectures, a banda de formes curioses, como ara SPANIA en comptes d'HISPANIA, però sembla clar que la darrera part de la inscripció era una advertència per als que passaven per allí i llegien el text: "Aquell que intente obrir (el sarcòfag) i fer malbé el cos, haurà de depositar (?)...". Ens quedem sense saber la part final de l'amenaça pòstuma del personatge hispà de nom incomplet que algun dia va passar per Salona, on va trobar la mort, i on va deixar per a la posteritat aquest missatge, per altra banda no poc habitual en epigrafia funerària llatina, en forma d'avís a propis i estranys.
---
Bibliografia:
- E. Marin et al. (2010). Salona 4. Inscriptions de Salone chrétienne, IVe-VIIe siècles. Split., pp. 911-912.
- Epigraphic Database Heidelberg: https://edh.ub.uni-heidelberg.de/edh/inschrift/HD064356
