Kolo

No sé. És sens dubte un ball frenètic, divertit, que recorda llunyanament les escenes de Benny Hill o que podria ben bé servir com a videoclip de Galicia Caníbal d'Os Resentidos. És lo que té el kolo, ball tradicional serbi (suposant que es diga així, i que siga serbi; jo he posat 'Serbian Dances' en YouTube). Al ritme fulgurant que imposen eixe duo anomenat Mara i Lole, els assistents ballen en perfecta sintonia i rapidesa. A mi, personalment, m'encanta.




¿De què va tot açò? Continue enfrascat en temes dioclecians i hui he descobert un fil inesperat que el lliga al folklore serbi. Bé, s'ha de dir que l'emperador Dioclecià, com tants altres de la seua època, era d'origen balcànic (en els cercles refinats de Roma se'ls denominava, pejorativament, 'emperadors iliris'). Va nàixer a Salona, prop d'Split, en l'actual Croàcia, però va passar gran part de la seua vida més al nord, batallant en terres del Danubi, i durant algun temps va residir a Sirmium (actualment Sremska Mitrovica), capital de Panònia.

Tot açò per a dir que en la tradició folclòrica sèrbia hi ha un personatge anomenat Duklja, representació del mal, i que aquest personatge té el seu origen en el propi Dioclecià, o millor dit en la imatge distorsionadament negativa que d'ell ha quedat en la història a causa de les persecucions contra els cristians. Doncs això, curiositats de la vida.

Breus pinzellades de folklore norueg

La culpa la té el hardingfele, el violí tradicional de la música noruega. Em xifla la música de violins, i ací tenen una mostra: Christian Borlaug toca unes Fanitullen pa hardinfele:



Les danses tradicionals noruegues s'executen amb ordre i simetria, com si ningú haguera trencat mai un plat. No sé, potser hi trobe a faltar una mica d'efervescència vikinga, però és el que hi ha:

Danses de Moldàvia

Va quedant clar que en el folclore romanés hi ha certs elements comuns que li donen homogeneitat. Els ballarins no només ballen, sinó que també canten, cosa que si continuàrem el periple en espiral i visitàrem terres d'Àfrica ens duria a la base de l'expressió humana basada en gestos i paraules, com la dels pigmeus, o els massai. Després, de tornada a Transilvània, ens sentiríem una mica més humans.

Havent començat a Transilvània (¿qui sap, el centre del món?), i seguint les agulles del rellotge en el nostre viatge per terres romaneses, arribem ara a la regió de Moldova (o Moldàvia?). Les dones, sembla, vesteixen faldes llargues i estretes. Ells van ataviats amb faldonet i calces blanques. En el següent vídeo, els inefables amics del Ansamblul Folcloric Ariesana-Fiii Motilor ens mostren una dansa típica moldava.



En certs moments, les danses moldaves es desboquen. I després tot torna a la calma, com els rius. O ve de la calma, o del cercle de mans unides. Vegem-ho ací:



Per últim, els músics. Blancs com una volva, tenen certa tomatada. El marc natural i campestre és el millor del vídeo; també ho és, però, la música dels violins.

Continua el viatge folclòric per terres de Romania: danses de Valàquia

En romanés s'anomena Oltenia, però internacionalment és més coneguda com a Valàquia, regió del sud del país. Mapa:

Ací tenim un tradicional Dans Oltanesc:



Sí, és el mateix grup de danses dels anteriors vídeos. I és que igual valen per a un trau que per a un descosit: danses de Transilvània, de Valàquia o de Moldàvia. Hi ha molts grups folclòrics a Romania, però estos vídeos són els que més m'agraden. I sí, ho confesse, estic una mica enamorat d'una de les ballarines (la primera per l'esquerra en este vídeo). Té una elegància innata que em fascina. Però em fascina, sobretot, el so del violí.

Sembla que en el folclor romanés, en general, els xics i els xics formen fileres separades que entren en moviment i després en contacte.

Detall lingüístic: quans els ballarins diuen 'un, dos, tres, quatre...' ens adonem que el romanès és una llengua romànica.

Danses populars de Transilvània (II): Purtata batrina

En esta ocasió, els nostres amics del grup de dansa romanesa (els mateixos six xics i sis xiques del post anterior), interpreten una dansa anomenada Purtata batrina, que incorpora elements de dramatització; més que un ball, sembla una xicoteta òpera imbuïda de folclor. Hi ha passos de ball combinats amb cançons, i també una mena de veu narrativa. Dir, a més, que la melodia que entonen les xiques té una cadència d'allò més pop.

Cada dia m'agraden més els balls populars; la meua idea és, començant des de Transilvània, i de manera concèntrica i centrífuga, anar exposant balls de diferents indrets del món. Segurament no ho faré, però la idea no està del tot malament.

Danses populars de Transilvània (I): Maramures

Ells porten barret semicònic i saragüeis bombatxos de coentor poc dissimulada; només els salva, potser, el sarró multicolor que duen a la cintura. Elles van més discretes, i més guapes. Així és la indumentària tradicional de Transilvània, regió romanesa amb forta empremta magiar. Si em pregunten com he arribat ací, diria que el fil comença en el compositor hongarés Bela Bartok, però d'això parlaré un altre dia.



I no sé per què, els barrets i l'actitud musical em recorden este vídeo-clip de Devo, dels anys setanta.