M'ha costat treball però al final he trobat un nom per a este blog. No sé si serà el nom definitiu però almenys, després de quasi dos mesos, ja puc dir que en té un. Es dirà Kleine Schriften, que en alemany vol dir "Petits escrits", i potser aniré canviant cada cert temps la llengua en la qual apareixerà el títol, o potser no la canviaré mai. En el meu ordinador hi ha una carpeta anomenada també Kleine Schriften, on incloc un recull de textos curts que he anat escrivint al llarg dels anys. Carpeta i blog coincideixen en el nom i poc més; potser aniré publicant per ací algun d'aquells textos, però en principi el que vull és publicar coses noves. I curtes. Em costa escriure textos literaris de més de deu o quinze paraules. No estic en la millor època per a escriure. Com qui arriba a un fiord amb les veles trencades en companyia d'ocells antigament vius ara gèlids i desplomats.
Gel enmig de l'aigua.
Sota el cel.
17 comentaris:
En qualsevol cas, a Blogs de Lletres seràs Tadeus Calinca, si et sembla bé.
No hi ha cap problema. De fet, no sabia que estava en 'Blocs de Lletres'.
Posar-li nom al blog em serveix per a distanciar-me una mica del meu propi nom literari, que de vegades em cansa.
Com no va estar un polac a un bloc de blocs polacs?
Salutacions cordials a tots dos!
Sr Refelet, benvingut al meu blog! M'alegre de vore'l per ací.
Jo mentre no canvie el nom a "Kleine Schriften jarrrlll...", continuaré diguent-li Tadeus. Com es sol dir: Al pan, pan y a las sopas... Knorrlll...
Interessant proposta, Sr Cul de Sac. El meu blog es diu "Petits escrits" però veig que per ací hi ha algun que altre petit... torpedo!
Per cert, estic obert a escoltar noves propostes sobre el títol del meu blog. Res és etern, puc tornar a canviar-lo.
Proposta de títol per al bloc:
وهو اليوم الذي كان دائما سبتمبر
Perdone, Sr que passava, però els meus coneixements d'àrab són molt escassos de moment (no porte ni dos mesos de classe). Puc llegir les lletres però no sé què puga significar la frase. Espere que no es tracte d'un insult cap a la meua persona. Això seria poc elegant.
Un moment... l'última paraula de la frase en àrab és 'Setembre'... Crec que ja sé per on pot anar la cosa...
No hi ha dubte: el que ha escrit el comentarista que passava per ací vol dir "El dia que sempre era setembre". Una bona idea com a títol.
Vol una molt mes innovadora i trencadora: MURCU SUMUR. Una proposta de polilingüisme poc apta per a persones sense els requeriments tècnics necessaris per a entendre-la. Jo sé que vosté posseïx estos requeriments. A més li vaig a deixar un consell de millora del blog per a acompanyar a este magnífic encapçalament. Podria ambientar el seu espai amb la música d'un compositor a mida del mateix i del seu nou títol, per exemple.... el Górecki !!! No es queixarà vosté de propostes imaginatives.
Posar-los nom als blogs és com posar-los noms als fills, als gossos i a lo que siga que se li puga posar nom. Jo vaig tindre clar des del principi de l'anistenis que es diría Der Zauberberg i als que han vingut després no els l'he canviat. El que va precedir l'anistenis es deia Ítaca, supose que perquè quan el tenia encara treballava a la mar. A mi, si em deixa, em quede amb Petits Escrits, que lo altre costa molt dir-ho.
Està vosté molt inspirat, Sr Cul de Sac! Si algun dia inaugure un blog cómic, em pensaré les seues propostes.
Hola Comtessa. El problema de "petits escrits" és que n'hi ha molta "i" acabada en "-ts", i no m'agrada molt com sona. També podria ser:
- Escrits xicotets.
- Escrits xiconiuos.
- Escrits xiconinos.
No sé, no m'acaben d'omplir.
"Kleine Schriften" pot ser una mica difícil de pronunciar, és cert. Però vosté mateixa té un blog titulat en alemany!
Aclariment per al públic en general: la "ei" ed "kleine" es pronuncia com si fora un "ai"; el conjunt "schr" és com si en anglés escriguérem "shr-", o en valencià "xr-" (combinació, per altra banda, inexistent en la nostra llengua").
Proposta quasi seriosa: Que li semblaria "Nano Reculls" (entre valencià i tecnològic)
Publica un comentari a l'entrada