M'encanta caminar per la natura, i potser com a extensió d'eixe agradar-me la natura m'estic aficionant a visitar coves amb pintures prehistòriques. Fa poc en vaig vore algunes a prop de Dos Aguas (en la foto d'ací al costat, un detall de l'Abric del Cérvol) i també n'he vist alguna en la zona de Bicorp, entre elles la famosa Cova de l'Aranya. Fa uns anys, quan vivia a Catalunya, vaig visitar el conjunt rupestre d'Ulldecona i alguna que altra cova d'ací i d'allà, per exemple a Benifallet. Hi ha una visita obligada per als amants d'allò rupestre, i és el museu de la Valltorta, prop de les Coves de Vinromà, municipi castellonenc. A banda del museu, es pot fer una visita guiada a la meravellosa Cova dels Cavalls, on hi ha de tot menys cavalls, potser perquè algun desaprensiu, abans que es prengueren mesures de seguretat, va xoriçar les corresponents imatges.No es tracta només de vore els dibuixos i intentar entendre'ls mentre s'admiren les formes antiquíssimes. El més important és l'entorn: caminar sobre les pedres, tocar-les, seguir el curs dels riuets, mirar el cel, fer-se potser una idea aproximada de com era tot allò fa deu mil o set mil anys, abstraure's una mica, deixar-se dur pels camins de terra també antics emparant-se en la natura i llavors mirar els dibuixos i somiar amb ells.
¿D'on em ve esta afició, que podríem dir-ne recent? Des de fa un temps estic involucrat amb el tema de la prehistòria lingüística, i això m'ha fet acostumar-me a termes com a 'Mesolític' o 'Paleolític' i a entendre una mica millor aquelles èpoques. De fet, estic fent una tesi doctoral que té a vore amb tot això, i tinc un altre blog on parle d'estes i altres qüestions. No el publica Tadeus Calinca, sinó el meu alter-ego.
L'altre dia vaig descobrir, en un blog anomenat La Senda Oscura, una notícia per a mi interessant: la possibilitat de visitar les pintures rupestres de La Sarga, prop d'Alcoi, generalment tancades al públic. Ací tenen el cartell anunciador, amb les dates disponibles i alguna informació bàsica:
10 comentaris:
Per a un neòfit com jo en açò de les caminades una gran decepció va ser la d'este dissabte passat. En un dels trams de la P.R. V78 que transcorre pel terme municipal de Xàtiva es passava junt a la coneguda cova negra. Feia uns deu anys de la meua última estada per eixos paratges i qual va ser la meua sorpresa al comprovar que, a pesar de neteja de cara que se li ha efectuat a part de la ruta, l'emplaçament de la cova i la seua contornada donen, com a poc, pena. Un cúmul de bastides oxidades, una tanca que impossibilita qualsevol acostament i una visió adequada així com la bruticia generalitzada de la cova, menyspreen i minimitzen la importància d'este paratge.
Així dificilmente es pot aconseguir que els excursionistes s'interessen per les pintures prehistòriques o el nostre passat, crear una consciència històrica i incentivar-la. Com he dit, una autèntica pena que va enfosquir una ruta mes que interessant. Li deixe l'enllaç per si li pot interessar (encara que estic segur que ja el coneix).
http://www.cma.gva.es/areas/montes/viasverdes/vias/prsl/valencia/PR_078.PDF
P.D. Estaria bé eixa visita a Alcoi ara quan torne del meu pelegrinatge mini-vacacional per Còrdova i Sevilla.
Evidenment l'enllaç s'ha tallat. Ací li'l deixe senceret;
http://www.cma.gva.es/areas/montes/viasverdes/
vias/prsl/valencia/PR_078.PDF
Hola Cul de Sac. La ruta PR78 la vaig fer fa temps, i que jo recorde estava en bon estat en aquella epoca (d'això fa potser uns huit o nou anys). El que passa és que les rutes de muntanya necessiten manteniment: cal repintar senyals, reposar cartells, etc., una tasca que no sé si es fa en el cas de Xàtiva. L'entorn de la Cova Negra s'hauria de cuidar especialment, ja que és un punt important en la ruta. Hi ha una cosa curiosa al voltant de la Cova Negra. Tot i que és un lloc on s'han trobat importants restes de Neandertals, no sol aparéixer mencionada en els llibres d'arqueologia. No sé per què, la veritat.
Tornant al tema de les pintures rupestres, el cert és que moltes vegades resulta difícil accedir a les coves. Per exemple, que jo sàpiga, no existeix cap guia de camp dedicada a la pintura rupestre levantina. I és una llàstima, perquè el patrimoni d'eixes pintures és senzillament extraordinari.
Lo bo de la ruta a la Sarga, en Alcoi, és que es pot fer en diferents èpoques de l'any. Ara, en plena primavera, és la millor. A vore si podem arreglar-ho per al 18 d'abril. Es pot combinar pintura rupestre amb alguna ruta pels voltants. He caminat poc per Alcoi, la veritat, i tinc ganes d'anar coneixent la zona.
No, si la ruta està en molt bon estat (senyalització i sendes). És la cova i el seu entorn immediat el que està deixat de la mà.
A l'últim més he fet dues vegades ruta a la Font Roja d'Alcoi i és un paratge mes que recomanable. Anem parlant lo del dia 18 ara quan torne d'Andalucia (probablement em vindria millor que fora el dissabte 17, però ja ho concretarem)
Molt bé, ho anem parlant.
Per cert, Cul de Sac, estic alucinant amb un dels últims grups que m'ha recomanat: els Polyphonic Spree. Són impressionants! Potser algun dia parlaré d'ells en el blog.
Encara no t'he dit per què li diuen "Cova dels Cavalls"...?
Bona pregunta. Si no recorde malament, el guia de la Valltorta ens va dir que antigament hi havia dibuixos de cavalls en eixa cova, d'ahí el nom, però que algun desaprensiu els havia robat feia ja molts anys. O igual m'estic inventant la història...
L'explicació (fins el que jo sé) és més senzilla: la gent que visitava l'abric al llarg del segle XIX i principis del XX veia "cavalls" (o volia veure cavalls) en lloc de cèrvols, mesclats amb la dinàmica dels arquers que els observen des de punts aïllats del barranc... Tot siga dit, crec que ara ens observen a nosaltres...
Sembla que tenim un Anònim que sap molt de pintura rupestre. Benvingut! Possiblement l'Anònim té raó en allò de la confusió entre cérvols i cavalls.
Caldria també plantejar el seu dubte. ¿Qui eren exactament els autors (autores)? A primera vista diríem que es tracta d'un grup de recolectors-caçadors plasmant sobre pedra les seues vivències quotidianes. La cronologia, però, ens pot dur a pensar que eren un grup humà que tenia ja altres mitjans de subsistència i per als quals l'escena de la caça colectiva podria ser un esdeveniment rar o un referent mitològic.
Pintar en les parets com a enyor del passat.
Traçar, amb dits d'hivern, figures geomètriques en el baf de la finestra.
No caiguem en la trampa de pensar que les noves tecnologies, costums, modes d'economia, ... signifiquen un tall brusc en la vida quotidiana d'aquestes persones. Al cap i a la fi, portaven a l'esquena mil·lions d'anys caçant i recol·lectant...
No ens segueix, encara, captivant el foc a les nits estrelades, reunint-nos vora les flames i contant històries quotidianes i mitològiques? Supose que la ment necessita escapar, de quan en quan, de la realitat...
Publica un comentari a l'entrada