No hi ha ciutat sense cançó, algunes més que altres i algunes afortunades, com ara la meua Xàtiva natal cantada per l'etern Raimon i altres a les quals no calen presentaciones (Nova York, Londres, Los Angeles), però també hi ha de més humils. Dos exemples, Laredo i Toledo. ¿Ciutat portuària i càntabra per una banda, i vella ciutat castellano-manxega per l'altra? Doncs no. Parle més bé de Laredo (Texas) i Toledo (Ohio), sengles ciutats dels EEUU. La gràcia està en com es pronuncien estos noms en anglés americà. Per una banda /ləˈreɪdoʊ/, on la "e" es transforma en un diftong /eɪ/, i per altra /təˈli:doʊ/, on la "e" esdevé una i llarga, cosa força comuna en anglés, en posició tònica oberta, com ara en scene, meter o Peter.
I tot això com a excusa per presentar-los dos grans cançons:
- Toledo, composta pel gran Burt Bacharach i interpretada encertadament per Elvis Costello. No cal dir que esta cançó em porta importants records vitals. Per als curiosos, dir que en la lletra s'inclouen uns versos que recorden la Toledo espanyola:
But do people living in Toledo
Know that their name hasn't travelled very well?
And does anybody in Ohio
Dream of that Spanish citadel?
- Laredo, del grup Band of Horses, als que acabe de descobrir gràcies, una vegada més, al meu amic Cul de Sac. Quina meravella de tema! Porte dos dies escoltant-lo sense parar. La paraula Laredo només apareix en el primer vers: Gonna take a trip to Laredo.
5 comentaris:
He esborrat l'anterior comentari, que havia enviat un anònim, per una senzilla raó: no era un comentari. Es limitava a posar dos enllaços a vídeos de YouTube. Això sí, el primer vídeo era interessant: la cançó "The devil sent you to Laredo", del duo Baccara.
Mira que combina bé l'Elvis Costello amb alguns clàssics. Ho va demostrar en eixe disc collonut que va ser el "Painted from Memory", on, a mitges amb Burt Bacharach, ens va delectar amb cançons com la que vosté comenta o The Long Division, o The Sweetest Punch, o ... xe, un no parar.
Però també va deixar constància de la seua elegància amb algunes versions com la impressionant She, del no menys destacable Charles Aznavour, dins del disc Runaway Bride i que va aconseguir notorietat al estar inclosa en el soundtrack de la pel·lícula Nottig Hill. Mire si no...
http://www.dailymotion.com/video/xc8s0_elvis-costello_music
... i sí, ja sé que el vídeo es apegaloset i edulcorant, però el tema està en la cançó que és bestial.
Efectivament, gran disc el de Bacharach + Costello. Memorable, també, el seu cameo en la película "Austin Powers II", on interpreten el clàssic "I'll never fall in love again", un tema versionejat infinites vegades, entre altres pels Splitsville (en el seu disc "The Complete Pet Soul", 2001).
En definitiva, que el Costello es pot considerar quasi com a un clàssic. I de la seua dona, la diva del jazz contemporani, Diana Krall, hi hauria molt que parlar...
Publica un comentari a l'entrada