El títol d'esta entrada pot dur a alguns lectors a certes reminiscències però no.Ací parlem del famós manuscrit titulat Runologia, obra de l'erudit islandés Jón Ólafsson de Grunnavík (1705-1779), en el qual oferia la clau per a desxifrar les inscripcions escrites en alfabet rúnic críptic. Ací a la dreta tenen la reproducció d'una pàgina de Runologia. Hi ha una web on es pot consultar el text íntegre del manuscrit en islandés.
Allò de "runes críptiques" té, aparentment, una mica de guasa, ja que les runes vikingues ja ho semblen prou, de críptiques i insondables, però és que, al segle IX, en alguns indrets d'Escandinàvia, es va utilitzar un sistema alternatiu de runes xifrades, o encriptades. Un bon exemple es pot contemplar en algunes línies de la coneguda Pedra de Rök, en Suècia (foto de l'esquerra).Uns segles més tard va aparéixer el gran Ólafsson per desxifrar l'enigma. I dic 'gran Ólafsson' no només per això, sinó per un altre detall que enaltix la seua figura. En 1728, per a ser exactes en octubre, es va produir el nefast incendi de la ciutat de Copenhague, que va destruir bona part de la ciutat. El foc es va emportar també una important colecció de textos antics escandinaus, entre ells el de la Heiðarvíga saga. Mira per on, el savi Ólafsson va ser capaç de redactar de memòria un ampli resum de la saga.
11 comentaris:
Una pregunta: tenen alguna relació les runes amb les escritures Lineal A i B? Segur que és una bestiesa, però hi he pensat automàticament.
El lineal A i B de l'escriptura minoica-micènica? En principi no. Les runes són una adaptació d'alfabets arcaics de la zona mediterrània, i se suposa que l'alfabet grec no està relacionat amb el Lineal B, menys encara amb el lineal A. L'origen dels alfabets grecs arcaics cal buscar-lo en Fenícia.
A mi açò de les runes em remet a Tolkien. És la primera vegada que vaig tindre referència.
Tolkien, a banda d'escriptor, era un especialista en anglès antic i en tot allò referent a les llengües i mitologia dels pobles germànics. Encara hui en dia alguns dels seus estudis filològics, com ara el que va dedicar a Beowulf, tenen vigència. No cal dir que de tot això li va vindre bona part de la inspiració per a escriure les seues noveles. Em sembla que no hi ha molts altres filòlegs que hagen sigut a més grans escriptors. Un altre exemple reeixit serien els germans Grimm.
Tornant a les runes, es tracta d'un sistema d'escriptura al qual envolta cert halo de màgia. Mai va arribar a ser un alfabet que arribara a tots els àmbits possibles de comunicació escrita i es va quedar en uns usos relacionats amb allò solemne, oracular o màgic.
Uf, per un moment he penat que la "runologia" es referia a l'amo de El Penjoll. Efectivament jo soc un dels lectors afectats per les reminiscències.
Bromes a banda, el tema de les runes s'ha mantingut (no sé si mantingut o "redescobert") entre els amics de la "new age" i altres mandangues esotèriques: no era estrany trobar a les fires llocs on venien saquets de runes que servien per endevinar el futur de la gent.
És cert que les runes tenien ja en època antiga un cert caràcter esotèric, o misteriós, però allò de les paradetes de fira és mercadotècnia pura. Hi ha runes de fira, i també hi ha druïdes moderns, i en general una inclinació a idealitzar el món medieval, ja siga germànic o cèltic, nascuda en el si del folclorisme romàntic de fa un parell de segles. Els productes de paradeta ens poden semblar un timo però no són res comparat amb la llista d'obres literàries falsificades d'aquella època, com els 'poemes d'Ossian', creades per un erudit dels segle XVIII que les va colar com a text medieval, fins que es va descobrir la impostura. Les tenebres de l'edat 'fosca' europea han generat tota mena de fantasies en la imaginació de les generacions posteriors, i són un estímul continu per a la creació artística. Ahí tenim Tolkien, i la Saga dels Nibelungs, i tot el que han donat de sí els Templers.
Doncs, salvant les distàncies espacials i temporals...:
http://paleorama.wordpress.com/2011/02/22/el-primer-alumno-pelota-de-la-historia-vivio-hace-4-000-anos-en-sumer/
Gràcies per la referència, Sr. Anònim. L'article ´s d'allò més interessant, i m'ha fet descobrir dues coses: un blog (Paleorama), que passe a incloure en la meua llista de blogs, i un llibre que no coneixia: "La historia empieza en Sumer", de Kramer.
El món de l'epigrafia està ple de petites joies. Tenim per exemple les tabletes de Vindolanda, on es poden trobar detalls de la vida quotidiana en un fort romà d'època imperial. Es tracta d'uns documents miraculosamanet preservats, i escrits en un tipus de lletra francament difícil de desxifrar, tot i que els textos són en llatí canònic (http://vindolanda.csad.ox.ac.uk/).
Algunes de les cartes tenen un component personal. En una d'elles, per exemple, un legionari comenta l'estat de les carreters de Britània. I ho fa com ho faríem hui en dia: per a queixar-se!
...Si alguna cosa ens ensenya la Història (moltes...!) és que no són tan diferents una dona de la Roma republicana d'una morisca del segle XV, o un serf en temps de Carlomagne amb un membre del Tercer Estat de la França trencadora del segle XVIII... Salvant les distàncies, compartim espais, pors i desitjos: volem viure. I si és bé, millor.
Igual t'interessa introduïr-te al món de la Paleografia...:
http://personal.us.es/tallafigo/Paleografia.htm
Anònim, tens molta raó. I moltes gràcies pel nou enllaç.
Publica un comentari a l'entrada