Diria que la llei és encara massa tova en determinats aspectes, i supose que en el futur s'haurà de modificar per endurir-la molt més. És simplement qüestió de temps. Però el que s'ha aconseguit no és poc, sobretot en un país tan acostumat als comportaments incívics. Les conseqüències de la llei seran evidents en el curt termini: descens del consum, del número de fumadors, i sobretot, un canvi en la mentalitat d'aquells que s'han pensat tota la vida que podien agredir als seus conciutadans impunement.
¿Són els fumadors culpables d'alguna cosa? Ben mirat, són víctimes d'una poderosíssima indústria que durant dècades va fomentar i publicitar el consum de tabac, mostrant-lo en la televisió i les películes com una cosa bona o positiva o 'guai'. Una indústria que durant molt de temps va amagar els efectes nocius del tabac per a la salut, en una actitud que només cal qualificar de criminal. Vist així, els fumadors, sobretot els de certa edat, són víctimes d'aquella situació i per tant es mereixen alguna mena d'atenció de cara a faciltar-los el procés de superar l'adicció, si així ho desitgen. I si no volen deixar de fumar, podran continuar fent-ho en l'àmbit privat. I de moment, també, en el carrer. Però tot arribarà.
En fi, cal congratular-se d'aquesta victòria per a la ciutadania. Comencem el nou any amb bon peu.
I què bo estava el batut!
5 comentaris:
Enhorabona!
Signat: un fumador conscient.
Ara, et resta la pregunta en aquests indrets: és lliure de carn o no?
I per a quan comemcem amb la de l'alcohol per tot això de la hipocresia de l'Estat, la salut, el control seriós dels menors, - no em referisc al vi quan es menja o cuina-?
I no sóc anabaptista amish!
Sr Aliaga, em consta el seu civisme i el seu bon criteri.
Sr Pidolaire, en el'entrada descric un mometn de felicitat. ¿No s'alegra vosté de la meua felicitat? Pel que fa als seus comentaris, que no entenc, diria el següent: ¿pot la meua inexpugnable felicitat vore's afectada per raons com les que exposa vosté? I si parle de moments feliços, ¿no li ve de gust oblidar antics hàbits i apuntar-se a un món de noves sensacions? Un batut, un got de sidra en bona companyia, sense fums. Això és mel!
Què ens passarà als dos que quasi mai ens entenem?
Hauríem de conectar-nos més els respectius neo- còrtex.
Ja sé, ja sé... continua sense entendre'm; però no llance la tovalla.
Al capdavall em comprendrà.
Si vosté sembla la persona més feliç de la Vía Làctia!
Aplaudeixo sense reserves l'apunt i m'apunte al batut de xocolata sense fum i sense fums :)
Si molt convé també restringiré la ingesta carnívora a l'àmbit privat, per tal de veure-us content i en pau amb el món.
Això si, de les conseqüències de la ingesta de substàncies passades per l'alambí se'n fa càrrec el meu fetge, sense contagi, per tant, i mentre no arribi a extrems penosos de suportar pels qui m'envolten, poc que penso deixar de "consumir" en públic :)
Publica un comentari a l'entrada