Als voltants de la plaça dotzenes d'autobusos sense sostre portaven al llom turistes i més turistes provistos de càmeres i pells bronzejades.
Fotos que vaig fer aquells dies:
Jo també estava allí
Com un visitant, observava allò que s'esdevenia a la Plaça Catalunya de Barcelona, on els joves indignats acampaven, s'unien en assemblees i existien en el seu somni.
Als voltants de la plaça dotzenes d'autobusos sense sostre portaven al llom turistes i més turistes provistos de càmeres i pells bronzejades.
Fotos que vaig fer aquells dies:
Als voltants de la plaça dotzenes d'autobusos sense sostre portaven al llom turistes i més turistes provistos de càmeres i pells bronzejades.
Fotos que vaig fer aquells dies:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
M'alegra que haja estat vosté en el rovell de l'ou. A més de la crònica fotogràfica haguera estat bé la seua impressió.
Em deixava les impressions personals per a la secció de comentaris, aixíq ue gràcies per donar-m'hi peu.
Diria que rebelions de caire juvenil com aquesta, de les quals hi ha una llarga trajectòria en les darreres dècades, són tan inútils com necessàries. Inútils perquè el sistema és cada vegada més inamovible en la seua complexitat; necessàries perquè en certa manera ajuden a formar l'esperit sociopolític dels participants, en especial quan se n'adonen dels límits reals de les seues accions.
Una cosa positiva de les recents acampades és el seu caràcter estrictament pacifista. Això les fa més valuoses. I més cómodes per a l'observador extern, o el turista.
Exposa vostè una contradicció i la fa profitosa (cosa que em resulta positivament esperançadora). Tant de bo el producte de la mateixa faça possible en un futur no molt llunyà moure allò inamovible.
Bé, dit el que heu dit, mestre Tadeus, només em cal afegir que puc subscriure el vostre raonament.
Doncs sí. Imaginem un món en el qual no passaren coses com aquestes de tant en tant. Seria un món sense ànima.
Publica un comentari a l'entrada