Xavier Aliaga guanya un nou premi de novela

Sí, ja he dit més d'una vegada que estic en contra dels premis literaris, però la meua crítica afecta sobretot als de poesia, que em semblen una relíquia inacceptable. Els de novela són diferents, almenys són més reals, més actuals, més d'acord amb la societat que empara els propis premis. Quan vaig a les llibreries en busca d'una nova lectura, i passe els dit pels lloms d'un llibre rere l'altre (¿no ho feu, no els toqueu també, no us produeix plaer tocar els llibres que voldríeu comprar?), de vegades em fixe en el detall de si aquesta o aquella novela ha guanyat algun premi. Al cap i a la fi, moltes de les meues noveles predilectes són noveles que han sigut premiades alguna vegada. Per exemple  Independence Day, de Richard Ford, que va guanyar el Pulitzer.

Tot açò per a introduir una feliç notícia: el meu amic Xavier Aliaga acaba de guanyar el premi de narrativa Joanot Martorell amb una novela que durà per títol Vides desafinades, i que esperem llegir prompte. Si volen llegir algunes bones cròniques sobre la notícia, ací les tenen: a Vilaweb, a El País, i al blog del propi autor. El premi ha de ser un estímul (també econòmic) perquè aquest jove novelista continue progressant en el llarg i lent procés de créixer literàriament. Som testimonis d'aquesta evolució i l'anirem narrant en les esferes blogueres o en les pròximes esferes comunicatives que vagen naixent.

Per últim, mencionar la poetessa que ha guanyat, en el mateix certamen gandienc, el premi de poesia. És Laia Noguera, la dona jove que apareix asseguda al costat d'Aliaga en la foto. El llibre amb què ha guanyat el premi es titula Caure, i això m'ha recordat una anècdota literària. Fa un temps vaig llegir un article sobre una escriptora anglesa que havia escrit un llibre de poemes titulat Fall (equivalent al català caure). El llibre el composaven seixanta i pico poemes, cadascú d'ells dedicat a algun dels seixanta i pico diferents significats de la paraula fall en anglés. Entre ells, per exemple, el de tardor. No recorde el nom de l'autora, ni, com han comprovat, el nombre exacte de poemes, però intentaré fer una mica de recerca a vore què ix. De moment, enhorabona també a Laia.
----
Nota a posteriori: l'autora de fall, publicat en 2004, és Amy Newman, poetessa nordamericana. Per cert, el llibre conté setanta-dos poemes.