Això sí que és el que jo diria cinema experimental. Feta fa cinquanta anys, La Jetée, del cineasta francés Chris Marker (1921-2012), sorpén pel seu format de película fotogràfica i per molts altres aspectes que anava descobrint mentre la veia, o mentre no la veia, perquè em vaig adormir a la meitat, i em vaig perdre potser alguns minuts de la història. Poc importa, ja que, segons acabe de descobrir, vaig reconstruir el fil narratiu a la meua manera, amb el resultat d'una película paralela que a mi, almenys, m'agradava. Això si, no em vaig perdre la magistral escena del museu d'història natural.
Les fotos, extraordinàries. La música, de Trevor Duncan, també.
Tot un repte creatiu.
¿Que no faré películes així algun dia?
2 comentaris:
Per fi he pogut veure-la sencera! Interessant, gràcies per desempolsegar-la.
M'alegre que li haja semblat interessant la película. Chris Marker és conegut sobretot com a documentalista. És autor, p.e., d'un dels documentals que millor ha retratat el món de les protestes dels joves dels anys 60: "Le fond de l'air est rouge". Un títol sugestiu per a una película d'unes quatre hores que hui en dia podria resultar una mica... rollo.
Publica un comentari a l'entrada