Pastiche

He estat hui en el teatre Rialto de València, on he vist l'obra Temporada baja, escrita per Abel Zamora, dirigida per Sergio Caballero i interpretada per ells dos i un nombrós grup de notables actors i actrius de l'escena valenciana.

La cosa ha començat malament. En els Teatres de la Generalitat Valenciana tenen el costum d'emetre, abans de cada funció, una sèrie d'anuncis on es prega que la gent es calle, que es comporte bé, que apaguen els mòbils. Deu minuts abans, cinc minuts abans, també quan queden a penes dos minuts; amb una veu monòtona  que se't clava en el cap i que és capaç per sí sola de destruir tota la màgia o l'encant que hi puga haver en un teatre. Missatges reiteratius, molestos, i en versió duplicada: primer en castellà, després en valencià. Assegut en la meua butaca veig que arriba per fi el torn de l'últim anunci i llavors s'escolta en al sala la gran frase, la que ningú s'esperava: Les demanem que apaguen els mòbils... Ressonen sense contemplació les paraules... Les demanem!... Açò va més allà de la mera errada gramatical, ens colpeja, és una presa de pèl, és un conjunt de coses, la peineta de Bárcenas, els edificis de Calatrava, l'aeroport de Castelló... Per si fóra poc, en els seients de platea hi havia individus amb pinta d'imminent insubmissió telefònica, i així ha sigut; a una de les espectadores li vibrava de tant en tant el mòbil i en un moment donat ha contestat una cridada. Quin despropòsit!

L'obra? Ah sí, se m'oblidava. Temporada baja és un pastiche melodramàtic que arranca amb força però que al final se m'ha fet massa llarg. Es dilueix, es perd, li sobren coses. ¿Què més puc dir? No sé. Ah sí, allò del treball actoral, els mèrits escenogràfics, etc.