He creado una página de Facebook dedicada a mi faceta literaria, en la que iré actualizando información sobre novedades, presentaciones, etc. Este es el enlace: Tadeus Calinca.
También en este blog, que ya tiene sus años, iré publicando esas noticias a medida que se produzcan. Esperemos que haya noticias.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teatre. Mostrar tots els missatges
El nom de Phoëbon
Eren els anys noranta i tenia al cap escriure un monòleg per al qual encara no tenia títol. Vaig acudir llavors a El libro de los seres imaginarios, de Jorge Luis Borges, en busca d'inspiració, i allà, entre tants i tants noms de tall poètic o monstruós en vaig trobar un parell acabats en "-on" la sonoritat dels quals em va agradar. Hui, retornat al llibre, els rememore: per una banda Fastitocalon, procedent d'un bestiari medieval; per altra el Mirmecoleon, d'origen aràbic. Crec recordar que aquests noms em van inspirar, en certa manera, el de Phoëbon.
Estrena d'Hipnosi
El dia 14 de juliol s'estrena a Barcelona Hipnosi, una peça curta que vaig escriure fa uns quants anys. Serà a la sala Teatre de l'Enjòlit, dins de l'anomenada Festa d'Estiu. El muntatge està dirigit per Elies Barberà i interpretat per les actrius Marina Busain i Núria Vilahur.
No cal dir que estic encantat amb la notícia.
No cal dir que estic encantat amb la notícia.
Lectura dramatitzada d'El genet blau: un parell de ressenyes
Fotografies: Iaia Cárdenas
El genet blau, lectura dramatitzada
Serà el dia dos de desembre del present any, en la Sala Ultramar de València. Es tracta d'El genet blau, obra que vaig escriure al voltant de l'any 2000 en plena voràgine creadora, quan estava recent l'estrena dels meus primers textos. El genet blau va ser publicat l'any 2004 per l'Editorial 3i4, en la seua forma original de dos actes. Posteriorment, vaig afegir el tercer.
L'equip que durà a terme la lectura és de luxe:
Director: Xavi Puchades.
Actors: Merce Tienda, Àngel Fígols, Álvaro Báguena, Borja López Collado, Xavi Cubas, Pau Gregori, Àlex Cantó i José Zamit.
Sala Ultramar. 2-12-13. A les 20.00.
L'equip que durà a terme la lectura és de luxe:
Director: Xavi Puchades.
Actors: Merce Tienda, Àngel Fígols, Álvaro Báguena, Borja López Collado, Xavi Cubas, Pau Gregori, Àlex Cantó i José Zamit.
Sala Ultramar. 2-12-13. A les 20.00.
Pastiche
He estat hui en el teatre Rialto de València, on he vist l'obra Temporada baja, escrita per Abel Zamora, dirigida per Sergio Caballero i interpretada per ells dos i un nombrós grup de notables actors i actrius de l'escena valenciana. La cosa ha començat malament. En els Teatres de la Generalitat Valenciana tenen el costum d'emetre, abans de cada funció, una sèrie d'anuncis on es prega que la gent es calle, que es comporte bé, que apaguen els mòbils. Deu minuts abans, cinc minuts abans, també quan queden a penes dos minuts; amb una veu monòtona que se't clava en el cap i que és capaç per sí sola de destruir tota la màgia o l'encant que hi puga haver en un teatre. Missatges reiteratius, molestos, i en versió duplicada: primer en castellà, després en valencià. Assegut en la meua butaca veig que arriba per fi el torn de l'últim anunci i llavors s'escolta en al sala la gran frase, la que ningú s'esperava: Les demanem que apaguen els mòbils... Ressonen sense contemplació les paraules... Les demanem!... Açò va més allà de la mera errada gramatical, ens colpeja, és una presa de pèl, és un conjunt de coses, la peineta de Bárcenas, els edificis de Calatrava, l'aeroport de Castelló... Per si fóra poc, en els seients de platea hi havia individus amb pinta d'imminent insubmissió telefònica, i així ha sigut; a una de les espectadores li vibrava de tant en tant el mòbil i en un moment donat ha contestat una cridada. Quin despropòsit!
L'obra? Ah sí, se m'oblidava. Temporada baja és un pastiche melodramàtic que arranca amb força però que al final se m'ha fet massa llarg. Es dilueix, es perd, li sobren coses. ¿Què més puc dir? No sé. Ah sí, allò del treball actoral, els mèrits escenogràfics, etc.
El velo protector
Los hay viajeros, los hay que buscan modos de vida alternativos, dedicándose a la artesanía o la creación artística, abundan en el mundo del arte plástico, del diseño, del teatro, llevan vidas de lo más guay, tienden al cosmopolitismo, a veces se los ve en "Españoles por el mundo" y nos los presentan como esos valientes que han dejado atrás un buen sueldo en una empresa de brokers para irse al tercer mundo a curar enfermos. Lo que no se cuenta en los folletos de las exposiciones o en los programas sobre perroflautas viajeros es que esas personas de vida tan 'interesante' son en general hijos o hijas de familias acomodadas, como lo eran ya los primigenios hippies. Para poder llevar a cabo sus 'audaces' apuestas vitales cuentan con un poderoso velo protector que les cubre las espaldas. Si no, ¿de qué? Algún hijo de proletario veréis entre ellos, pero no muchos. Para el hijo del proletario la realidad es otra. Además, en el terreno de la creación artística, hay un segundo velo protector que se puede añadir al primero: el del 'mundillo'. Un ejemplo claro se da en el mundo del teatro 'alternativo'. Los que pertenecen a él (actores, directores, dramaturgos, etc.) saben que hagan lo que hagan, aunque sea el montaje más paupérrimo o el texto más mediocre, siempre contarán con el velo protector de los demás miembros del mundillo, que les darán palmaditas en la espalda, y les dirán 'Qué buen trabajo actoral' o 'El montaje me resulta intrigante'. No hay ningún peligro, ningún riesgo: su carrera teatral podrá continuar adelante gracias a la gran farsa de la que ellos mismos son miembros. ¿Qué es lo que hay fuera de ese velo protector? Poco les importa.
"The Feast of the Protecting Veil of God was instituted in the Orthodox Church to commemorate her appearance in the Church at Vlacherni (Constantinople) in the early tenth century, possibly 902. At a time of grave danger for the Greeks from the Saracen invasion, Andrew, the holy fool, together with his disciple Epiphanios, saw the Mother of God during an all-night vigil: she was standing high above them in the air, surrounded by a host of saints. She was praying earnestly and spreading out her Veil as a protective shelter over the Christians. Heartened by this vision, the Greeks withstood the Saracen assault and drove away the Saracen army. The Feast of the Protecting Veil is kept by the Orthodox Church in celebration of this event."
Nota: paso de poner vídeos de YouTube en este caso, porque The Protecting Veil está infinitamente por encima de cualquier microemoción que puedan transmitir esos vídeos.
Simposi
Vaig començar aquest blog fa ja més de dos anys, i una de les intencions inicials era recollir les novetats que s'anaren produint al voltant de Tadeus Calinca com a dramaturg. Trascorregut aquest temps, la suma de noticies calinquianes ascendeix a un total de... zero!... Però això pot canviar aviat.
Del 14 al 16 de desembre del present any tindrà lloc a la Universitat de València un esdeveniment de llarg títol: el Simposio Internacional sobre metodologías teatrales aplicadas a las dramaturgias contemporáneas. Resulta que m'han invitat a participar. Si miren el programa del Simposi voran que per al dia 15 a les 5:30 de la vesprada hi ha una taula redona en la qual participa un tal Tadeus Calinca. ¿Què pinte jo en tot açò? No ho tinc massa clar. El cas és que aniré, i intentaré dir alguna cosa.
Els organitzadors són la gent de Stichomythia, una revista teatral online de gran mèrit, i en la qual s'han publicat un parell de textos meus. En fi, un dels pocs llocs en què encara existisc com a dramaturg. Com a mostra, la foto amb la qual es presentava l'obra Les Lletres (Stichomythia nº 6, 2008):
Del 14 al 16 de desembre del present any tindrà lloc a la Universitat de València un esdeveniment de llarg títol: el Simposio Internacional sobre metodologías teatrales aplicadas a las dramaturgias contemporáneas. Resulta que m'han invitat a participar. Si miren el programa del Simposi voran que per al dia 15 a les 5:30 de la vesprada hi ha una taula redona en la qual participa un tal Tadeus Calinca. ¿Què pinte jo en tot açò? No ho tinc massa clar. El cas és que aniré, i intentaré dir alguna cosa.
Els organitzadors són la gent de Stichomythia, una revista teatral online de gran mèrit, i en la qual s'han publicat un parell de textos meus. En fi, un dels pocs llocs en què encara existisc com a dramaturg. Com a mostra, la foto amb la qual es presentava l'obra Les Lletres (Stichomythia nº 6, 2008):
Petrushka
Senyors, em lleve el barret! Ací tenen una de les explosions de creativitat més extraordinàries que se'm puguen venir al cap. Petrushka, primera part:
* Em fa goig pensar que quan vaig nàixer, Igor Stravinsky encara era viu. Això em permet un meravellós lligam amb el passat. En la seua caòtica autobiografia, que vaig llegir fa temps, Stravinsky recorda un moment de la seua infància en què va vore en persona al més gran entre els grans: Piotr Ilich Tchaikovski (1840-1893).
L'Òpera de tres penics
Entre ahir i hui, amb setanta-nou anys de retard, he vist la película Die drei Groschen Oper, de Georg Wilhelm Pabst, basada en l'obra homònima de Kurt Weill i Bertold Brecht. Paraules majors, pentagrames majors: el geni creatiu del poeta Brecht unit al geni musical de Weill i pel mig el món irrepetible dels cabarets berlinesos d'aquells anys, abans de ser esborrats per la guerra. No cal dir, a més, que l'òpera de tres penics va obrir també un nou gènere escènic: el musical, i que algunes de les seues cançons formen part de la memòria colectiva del segle.
La película resumeix en hora i mitja el que és en realitat una obra escènica de llargària més que considerable. I ho fa de manera plàstica, expressionista i fosca: no hi ha, en tota la película, ni un raig de llum diürna.
El libreto original, de Brecht, no té desperdici (aclariment: parle ara de l'òpera, i no del guió de la película, que és una adaptació feta per un altre escriptor). Fa uns anys, curiosejant per la Biblioteca del Teatre de la Diputació de Barcelona (pel Poble Nou, si mal no recorde), vaig començar a llegir el text, i ja en la introducció hi havia un parell de versos memorable. Deien així (cite de memòria i han passat ja uns quants anys):
Diese Oper ist so billig,
die sie nur die Armen leisten können.
Traducció (meua):
"És una òpera tan barata
que només se la poden permetre els pobres".
Si no recorde malament, en alguna traducció feta al català es perd eixe matís, o s'interpreta d'una altra manera, o potser sóc jo qui no ho vaig llegir del tot bé, però m'importa un pito. M'agraden els versos així.
Nota: per aquella època, i en el mateix lloc, vaig visionar en vídeo el muntatge de Mario Gas (L'Òpera de tres rals), protagonitzada, sí, per... Constantino Romero. I ho fa bé en el seu apper de Mackie Messer (recordem que 'Messer', en alemany, vol dir 'ganivet'; ¿els sona?).
Tornant a la película de Pabst (impossible no ser un autor de cult amb eixe nom), ací van dos trossets. Primer, l'anomenada 'Cançó de Bàrbara'. Després, la primera entrega de la peli en YouTube, subtitulada en anglés:
La película resumeix en hora i mitja el que és en realitat una obra escènica de llargària més que considerable. I ho fa de manera plàstica, expressionista i fosca: no hi ha, en tota la película, ni un raig de llum diürna.El libreto original, de Brecht, no té desperdici (aclariment: parle ara de l'òpera, i no del guió de la película, que és una adaptació feta per un altre escriptor). Fa uns anys, curiosejant per la Biblioteca del Teatre de la Diputació de Barcelona (pel Poble Nou, si mal no recorde), vaig començar a llegir el text, i ja en la introducció hi havia un parell de versos memorable. Deien així (cite de memòria i han passat ja uns quants anys):
Diese Oper ist so billig,
die sie nur die Armen leisten können.
Traducció (meua):
"És una òpera tan barata
que només se la poden permetre els pobres".
Si no recorde malament, en alguna traducció feta al català es perd eixe matís, o s'interpreta d'una altra manera, o potser sóc jo qui no ho vaig llegir del tot bé, però m'importa un pito. M'agraden els versos així.
Nota: per aquella època, i en el mateix lloc, vaig visionar en vídeo el muntatge de Mario Gas (L'Òpera de tres rals), protagonitzada, sí, per... Constantino Romero. I ho fa bé en el seu apper de Mackie Messer (recordem que 'Messer', en alemany, vol dir 'ganivet'; ¿els sona?).
Tornant a la película de Pabst (impossible no ser un autor de cult amb eixe nom), ací van dos trossets. Primer, l'anomenada 'Cançó de Bàrbara'. Després, la primera entrega de la peli en YouTube, subtitulada en anglés:
En els temps antics
Som moderns, sabem molt. Hem anat a escoles on ens han ensenyat a multiplicar i a fer arrels quadrades, fins i tot equacions de tercer grau o algoritmes neperians, hi ha també qui ha aprés química orgànica, i inorgànica, i física quàntica. ¿Se'n recordeu, potser, dels vectors, paraula màgica, els 'vectors'?... Vivim en una societat avançada on circulen vehicles inteligents i la gent es comunica amb telèfons mòbils; quan pugem a casa prenem ascensors que ens parlen, i una vegada dins naveguem (¿qui ens ho haguera dit?) per xarxes virtuals i intocables; hi ha en totes les ciutats hospitals magnífics amb metges que operen qualsevol cosa, del nas a la planta dels peus; modifiquem llavors, plantes, animals, controlem la força dels rius, calculem forces centrípetes i centrífugues, construim extraordinàries obres d'enginyeria sota un cel creuat per avions de blanca cua.Tot això és impressionant.
Ara bé, ¿què faries si, de sobte, fores transportat a una època passada, posem per exemple al segle V de la nostra era? Apareixes del no res, sol. Pel paisatge endivines que estàs en un lloc conegut, tal vegada Saetabis, Valentia o Barcino. Jo em pregunte: ¿Series capaç d'ensenyar a aquella gent alguna cosa que ells no sàpiguen ja? ¿Quin coneixement científic, artístic o filosòfic podries transmetre'ls abans que et prengueren per boig? Per últim: ¿Què diries si, en mig de la foscor, et trobares amb alguna d'aquelles persones despullada en el llit? ¿De què et serviria el teu món en la nit eterna?
Presentació del blog
Comence hui a publicar en este blog. Des de fa uns anys tinc una pàgina web on he recollit informació general sobre mi: textos teatrals, fotos de muntatges, etc. El problema és que els meus coneixem
ents d'edició de pàgines web és molt limitat i em resulta difícil actualitzar la pàgina i mantenir-la activa. L'última actualització és de març de 2009, i és possible que no la torne a actualitzar en el seu format actual. Això vol dir que, a partir d'ara, les novetats sobre Tadeus Calinca vindran recollides en este blog.
La imatge es correspon al muntatge de l'obra Phoëbon, estrenada en 1999. Actor: Elies Barberà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)