El nom de Phoëbon

Eren els anys noranta i tenia al cap escriure un monòleg per al qual encara no tenia títol. Vaig acudir llavors a El libro de los seres imaginarios, de Jorge Luis Borges, en busca d'inspiració, i allà, entre tants i tants noms de tall poètic o monstruós en vaig trobar un parell acabats en "-on" la sonoritat dels quals em va agradar. Hui, retornat al llibre, els rememore: per una banda Fastitocalon, procedent d'un bestiari medieval; per altra el Mirmecoleon, d'origen aràbic. Crec recordar que aquests noms em van inspirar, en certa manera, el de Phoëbon.